El Mercat de la Independència fa 110 anys

Una de les joies del Modernisme de Terrassa, és un edifici únic i espectacular
Mercat de la Independència
Mercat de la Independència | Marcel Marsal

 

El Mercat de la Independència és una de les joies de la corona del modernisme terrassenc. El 14 de novembre, la Plaça fa 110 anys. La primera pedra es va col·locar el dia 4 de juliol del 1904 amb motiu de la Festa Major. S’inaugurava amb la presència de l’alcalde Alfons M. Ubach i autoritats. L’acte va finalitzar amb un àpat a l'Hotel Peninsular. En un primer moment, es volia obrir per Festa Major, però no s'hi va ser a temps. Les obres encara no estaven acabades.

  

Dissenyat pels arquitectes municipals Antoni Pascual i Carretero i Melcior Vinyals i Muñoz gaudeix de l'estructura de ferro més gran de la ciutat. És un edifici únic i espectacular. 


 

Veient que la plaça Vella de Terrassa era insuficient per fer-hi el mercat, l’any 1896 es va presentar una proposició per construir un edifici dedicat exclusivament per a la venda, enrunant les cases entre els carrers de Cantarer i de l’església, fins a l’edifici de La Caixa d’Estalvis de Terrassa. Aquesta proposta no va ser acceptada per manca de capital. Altres idees van ser tirar les cases de Cremat fins el Raval i també fer-ho en la zona ocupada per la Casa Vinyals del carrer Major.

 

Mercat de la Independència ara fa cent anys
Mercat de la Independència ara fa cent anys | Arxiu Municipal de Terrassa

 

 

L’any 1903, amb l'alcalde Pelegrí Matalonga, es va presentar una nova proposta de construir-lo al Raval, on hi havia hagut un antic hospital -de Sant Llàtzer- i que des del 1870 servia de quarteret de bombers i alberg nocturn. Aquesta iniciativa va aixecar protestes del veïns de la plaça Major i voltants, tot dient que el trasllat seria la ruïna del comerç d’aquesta zona de la vila, explica Records de Terrassa. Tot i les queixes, el nou mercat (la plaça nova) es va fer, amb un cost d’un milió de pessetes (avui serien uns 6.000 euros).


 

La construcció de l'edifici va ser iniciada per Antoni Pascual i Carretero (1863-1928) i a partir de 1906 la continuà Melcior Vinyals i Muñoz (1878-1938).  El 4 de juliol de 1904 es va posar la primera pedra. El nom és un homenatge al centenari de l'inici de la guerra de la Independència espanyola al 1808, malgrat que anteriorment a la iposada en funcionament se cita com a Mercat de la Llibertat. Terrassa en aquesta època contava amb 18.000 habitants, i en creixement. L'objectiu era resoldre el problema de la saturació i augmentar la comoditat i la salubritat. 

 

Característiques de l'edifici:

 

  • Aïllat, de grans proporcions i de planta triangular. Consta de tres àmplies naus obertes en forma de ventall 
  • Conserva l'estructura metàl·lica més gran de la ciutat. La seva estructura la formen 50 columnes de ferro colat que sostenen una coberta que afavoreix la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre
  • Consta d'una planta soterrada de 1.500 m2  i una planta superior de 3.400 m2

 

Originalment la planta soterrada fou destinada a les cavalleries, per a carruatges i cavalls; i fins a l'any 1972 va acollir el mercat majorista de fruites i verdures que, posteriorment, passà a la Mancomunitat. Actualment és on s'ubiquen els departaments auxiliars (magatzems, obradors i cambres frigorífiques), la zona d'accés per a les mercaderies, per a la gestió selectiva dels residus i els lavabos.

 

Estructura de l'edifici

  

Durant aquells dies la inauguració, la ciutat celebrava el centenari de la Guerra del Francès amb diversos actes, explica Joaquim Verdaguer. Un d’aquests, celebrat els dia 6 de juliol, va ser la col·locació, a la façana del Raval de Montserrat, d’una placa commemorativa en homenatge als herois terrassencs que lluitaren en aquella guerra. La inscripció diu: «1808 homenatge a Sagrera, Vinyals, Viver i altres ciutadans que se sacrificaren per la independència de la pàtria. Terrassa, en el primer centenari, 1908».


 

Té una superfície d'uns 3.400 m² a la planta principal i d'uns 1.500 m² a la planta subterrània, originàriament destinada a les cavalleries i actualment zona de serveis; la disposició en dues plantes s'explica pel desnivell existent entre el Raval i la Rambla. La seva estructura està formada per 50 columnes de ferro colat que aguanten una coberta que afavoreix l'entrada de la llum natural a través de 4.000 claraboies de vidre. Si bé estilísticament no es destaca gaire, constructivament presenta solucions força remarcables per l’època.

 

En primer lloc cal fer esment de l’ús de ferro com a element estructural. Antoni Pascual donà al Mercat la que probablement és l’estructura de ferro més valenta d’aquells dies, en la qual s’empraren 25 tones d’aquest material. Amb tot, aquesta lleugeresa estructural no queda reflectida a l’exterior, d’aspecte bastant massís. Façanes exteriors atractives amb finestres de fusta verticals d'arc de mig punt separades de tres en tres per mitjà de pilastres.


  

Més informació; Joaquim Verdaguer

  

El Mercat de la Independència pateix una pèrdua de clientela des de fa uns anys
El Mercat de la Independència pateix una pèrdua de clientela des de fa uns anys | Cristóbal Castro

 




Comentaris

envia el comentari