Les carreteres arbrades

A Terrassa també es pot veure un exemple d'una tècnica que es va començar a aplicar el segle XVIII

Des de finals del segle XVIII, per tal d’evitar l’erosió dels camins i posteriorment a les primeres carreteres de terra, es comença a plantar arbres a banda i banda de la carretera. No es tracta tant com d'un element d’ombra o d’estètica, sinó que la plantació d'arbres actuava de fixador i retenidor del ferm de la calçada i servia de referència al viatger en cas de nevades, tal i com recull el projecte Museu al Carrer, del mNACTEC.

 

A Catalunya, les espècies d’arbres més utilitzades per plantar als marges dels camins i les carreteres han estat el plataner, el pi, l’om i les moreres, creant-se un esplèndid paisatge d’equilibri entre la finalitat inicial de l’avenç tecnològic i l’harmonia posterior amb l’entorn i el medi natural. El reconeixement a aquest alt valor patrimonial, paisatgístic i mediambiental que representen les carreteres i travessies urbanes arbrades que encara es conserven es manifesta en la majoritària voluntat social actual de reivindicar i conservar aquest destacat element del paisatge de la societat industrial.


  

A Terrassa, per exemple, una de les carreteres arbrades és la que ens dona accés a l'antic sanatori de Torrebonica.

 

Carretera d'accés al tanatori
Carretera d'accés al sanatori | Carla Gorina

 




Comentaris

envia el comentari