Sortim a prendre un cafè?

Un article d'Anna Muñoz

Ja era hora! Dilluns, Barcelona i les àrees metropolitanes passem a la Fase I de la desescalada del confinament per la Covid19. Un pas més cap a la “nova normalitat”. No està confirmat per cap estudi científic, però sembla que al virus no li agrada la calor i és més que probable que ni els contagis, ni els casos greus, tornin a posar al nivell màxim d’estrès al nostre servei sanitari en el curt i mitjà termini. Jo, el primer que faré, a primera hora, serà seure en una terrassa i prendre un cafè, encara que sigui sola. Un gest simple però que he trobat a faltar molt més del que em pensava en els últims dos mesos. Si ens veiem, podrem petar la xerrada, tranquil·lament... ser autònoma i, desgraciadament, no tenir massa feina, em dóna això, temps. De totes maneres faríem bé de no oblidar el que ha passat fins ara i, sense excessiu neguit, recordar de tant en tant que la Covid19 segueix entre nosaltres.

 

Per això de les mascaretes i de mantenir una distància prudent del nostre interlocutor i, perquè si una vacuna no ho impedeix, tenim possibilitats de nous rebrots quan torni la tardor i l’hivern. Es tracta d’aprofitar aquest temps per adaptar-nos a les condicions economicosocials d’aquesta “nova normalitat”. I voldria fer especial esment del comerç de proximitat de Terrassa. Aquells que no han format part dels sectors essencials han hagut d’abaixar persianes durant dos mesos i ha estat una situació que alguns d’ells no podran superar. Els consumidors hauríem de valorar el paper que juga aquest comerç en els serveis, el dinamisme i la “vida” de la nostra ciutat, i apostar per ell. Són, a més a més, l’opció més sostenible. Però aquest comerç també té moltes coses a fer, al meu entendre.

 

En primer lloc associar-se, si encara no ho ha fet. En segon lloc treballar el seu servei especialitzat i proper per fer dels seus clients uns clients fidels... i accessibles, amb els qui comunicar- se en temps bons i dolents, no només per vendre els seus productes, sinó per crear els lligams que facin possible que siguin sempre el seu comerç de referència, fins i tot quan tenen les persianes abaixades. Les noves tecnologies ofereixen una multitud d’oportunitats i fórmules per fer fàcil aquesta comunicació. Però, com tot, vol constància, dedicació i temps, perquè res més perillós que deixar que el dia a dia no ens deixi planificar el futur, encara que només sigui a mitjà termini.

 

Jo dilluns al matí sortiré a fer un cafè. Quedem?