Les futbolistes rebels tornen a jugar

 
Els jugadors i les jugadores del Terrassa FC, sostenint una pancarta que demana la igualtat de gènere | TERRASSA FC

 

Galeria de fotos

 

El Terrassa Femení B ha tornat a jugar després de la polèmica de la setmana passada que va acabar amb la retirada de l'equip de veterans de la competició per presumptes insults a les jugadores. La decisió de la directiva va ser dràstica. Alló era la quinzena jornada del grup 2 de la segona divisió nacional femenina, i el rival el Viladecavalls. Jugadores, entrenadores i familiars de tots dos equips van seure al centre del camp després de sentir-se agredides verbalment.

 

Ells neguen aquestes acusacions i diuen que l'acta arbitral que va recollir uns insults com "Aneu-vos a la cuina, aneu a fregar, sou unes merdes, sou unes guarres" és una sèrie de mentides. Aquestar tarda de dissabte tot ha estat més o menys normal en l'enfrontament contra el Solsona a l'Olímpic, que ha acabat amb un resultat clar i contundent, de 0 a 3. Però els fets de la setmana passada encara cuejen i les noies del Terrassa B han jugat, sí, però abans han mostrat la pancarta "Més respecte, més igualtat", i han comptat amb tot el suport de les rivals. Les solsonines s'han sumat a la denúncia amb un "Prou violència sexista". Totes les jugadores, les dels dos equips, han afegit una sentada silenciosa abans de que la pilota comencés a rodar.

 

Els fets de fa una setmana

 

Abans del descans, una jugadora local, Alicia, pateix una dura lesió a la cama esquerra que l'obliga a ser atesa pels metges i el partit s'allarga. "Estaven una mica afectades i volien suspendre el partit. Els vaig preguntar a les meves jugadores i no volien, així que els vaig comentar als tècnics del Terrassa que un partit masculí no es suspendria per una lesió greu, i que considerava que havien d'animar a les seves noies perquè sortissin al camp de nou a donar-ho tot en la segona meitat", comenta Vero Fernández, entrenadora de l'Viladecavalls.

 

Els jugadors de l'equip veterà del Terrassa jugaven després del partit femení. Quan van arribat al camp, vestits de carrer, van veure una ambulància dins del camp. Un dels seus membres, fisioterapeuta, es va acostar a la gespa per preocupar-se per la noia lesionada. "Ens acostem a preguntar què havia passat i uns pares ens van dir que hi havia hagut una lesió greu i una noia s'havia trencat la cama. Després vam anar als vestuari, on va venir un delegat del club a saludar-nos i a advertir-nos que s'havia produït aquesta lesió i que començarien la segona meitat amb retard. Ens va preguntar per l'hora del nostre partit, i li vaig proposar que si era necessari suspeníem el partit", apunta Celestino Jaime, entrenador, jugador i delegat de l'equip de veterans.

 

Ja en la segona part, el Viladecavalls va marcar l’1-4 en una acció on la golejadora visitant va topar amb la portera local, que va quedar estesa a terra adolorida, fet que va obligar a interrompre de nou el partit. En aquell moment, segons el testimoni de Celestino Jaime, un dels jugadors de l'equip de veterans es va acostar a l'àrbitre per demanant-li que, "quedant poc més de deu minuts, i amb 1-4 al marcador, suspengués el partit perquè ja hi ha dues lesionades i s'anaven a fer més mal". Un comentari que no va caure gens bé a les jugadores, que els van recriminar la seva actitud. El tècnic de l'equip màster reconeix que "el com li van dir la possibilitat de suspendre el partit va poder encendre a les noies, que mentalment estaven fotudes perquè anaven perdent i amb dos lesionades". L'acta arbitral va recollir la frase amb la qual alguns jugadors s'haurien dirigit a les noies: "Sortiu ja del camp que hem de jugar nosaltres. Aquest partit hauria d'estar suspès, no hauria de estar-se jugant". Aquí va començar una baralla entre jugadores i jugadors del mateix club, i en aquest punt és on les versions entre les parts discrepen de forma més important.

 

Segons el tècnic dels veterans, les noies van respondre als retrets amb insults: "Ens van dir que érem uns porcs, un autocar de l'Incerso, uns vells". Una versió que neguen elles, però que validen els jugadors veterans. "Vells, espereu aquí, no us fiqueu on no us toca, que ja us arribarà el vostre torn", apunta Dani Martínez, un dels futbolistes veterans, en un vídeo que va penjar a les xarxes per explicar la seva versió. El futbolista reconeix que hi va haver discussions entre els jugadors i les jugadores, però que en cap cas es va produir el que la àrbitre va reproduir en l'acta, uns suposats insults masclistes: "Aneu-vos-en a la cuina, aneu a fregar, sou unes merdes, sou unes guarres". En aquesta pugna, la jugadora Yaiza Martínez va reaccionar enfurismada després d'escoltar un comentari que la va ofendre i es va dirigir cap als jugadors veterans. "Li va donar dues o tres puntades a un jugador nostre. Com que la conec, perquè vaig entrenar amb ella, la vaig agafar i la vaig calmar perquè es tranquil·litzés. Li costava respirar dels nervis i la tensió del moment, i fins i tot li van haver d’administrar Ventolin perquè li estava donant un atac d'ansietat", exposa Martínez. "Estaven cridant com boges, quan l'àrbitre va decidir suspendre el partit, amb totes les noies dient que els havíem insultat", reprèn Celestino Jaime, que assegura haver vist a Yaiza propinar puntades de peu a Cisco, un jugador de 53 anys que havia jugat al Barça i el Terrassa. Uns fets que neguen tant des del Terrassa femení com des del Viladecavalls: “Es dirigia cap a ells però no va arribar a fer res perquè la van agafar”, apunten fonts que van veure l’acció.  

 

Arrel de la polèmica, i segons van proposar algunes jugadores del Viladecavalls, les noies dels dos equips van fer una protesta, en contra dels presumptes insults rebuts, en forma d'asseguda al cercle central. Aquí els van acompanyar les seves entrenadores i alguns familiars, mentre que la resta de públic els van donar el seu suport i els van aplaudir des de la grada. Quan l'equip de veterans va tornar a la gespa, es va trobar amb la protesta, i després d'una consulta a l'àrbitre responsable de la seva trobada, van acordar suspendre el partit. Tot seguit, els veterans se’n van anar a casa seva. 

 

"L’àrbitre va dir que va sentir uns insults, però per què no va escoltar els seus? No va veure els cops de puny i puntades de peu de Yaiza als nostres jugadors? Per què no el va posar en l'acta?", es queixa Jaime, que lamenta que ningú hagi respectat la presumpció d'innocència. "S'han reflectit coses en l'acta que no són certes perquè no van ocórrer", afegeix Jordi Batalla, expresident de l'entitat i actual president de l'associació de veterans, qui acusa la àrbitre d'adulterar l'acta. Alexia Mayer, però, va sortir al pas amb una publicació a les xarxes socials en què insistia en la veracitat del que s'ha escrit: "Com a àrbitre, dona i responsable del text, on es redacta TOT el que va passar, suposadament manipulat per ser dona. M'enorgulleix saber que almenys no se sortiran amb la seva. Que segueixin contradient-se, que el món sencer sap què va passar".

 

"Ens han dit de tot per les xarxes socials sense saber què va passar. No s'adonen que hi ha 25 famílies que estan patint un circ. Tan fàcil que seria dir que van ser presumptes insults i que quan surti la veritat, dir-la. Si és veritat, demanar perdó i anar amb totes les conseqüències. Però si no has fet res, per què demanar perdó?", s'esplaia l'entrenador dels veterans.

 

El club es remet a l'acta arbitral

 

El club es va reunir dilluns amb les parts. Primer, el consell d'administració va quedar amb els veterans, els que van insistir a negar els fets. "Ells van reconèixer el conflicte, una baralla verbal, alguna empenta, i que una noia va intentar agredir amb un cop de peu. Reconeixen que es van equivocar a l'hora d'entrar a la baralla, però no demanen perdó per una cosa que diuen no haver fet", explica el president, Jordi Cuesta, a qui li va tocar viure els pitjors dies del seu mandat. Hores després es van reunir amb Ezequiel Segura, el coordinador del femení, i Yaiza Martínez, la jugadora assenyalada pels veterans, i a qui el club ha obert una investigació. No l'han expulsat, tal com erròniament van comentar alguns mitjans, ja que encara no ha decidit què fer. "No tenim proves clares encara, estem investigant els fets", assenyala Cuesta, responsable de recuperar i impulsar la secció femenina de l'entitat, que en només dos anys ja compta amb 11 equips.

 

El club, al final, es va remetre a l'acta arbitral. "És la versió del jutge, un document oficial que reflecteix què va passar. Li donem validesa, ja que considerem que és imparcial", exposa Cuesta, que reconeix que l’àrbitre els va ratificar l'escrit en una trucada telefònica. "El que va posar és el que va veure", insisteix. Aquesta mateixa versió, a la qual s'oposa l'equip de veterans, és la mateixa que sostenen altres parts. Xavier Moreno Delgado, president del Comitè d'Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol, ​​deixa clar que Alexia Mayer "va posar el que va escoltar. En un camp buit, a quinze metres s'escolten les coses, i no crec que els insults se'ls diguessin a l'orella. Si no va reflectir agressions és que no les va veure. De vegades no es veuen o s’escolten coses i d’altres sí, al final només serveix el que un veu i escolta, no el que li han dit", aporta.

 

L'entrenadora del Viladecavalls celebra que aquest episodi acabés en un bonic fet: "Quan vaig veure la protesta de les noies, assegudes, va ser molt emotiu, que s'unissin per una bona causa". "Estem orgullosos del que van fer les noies, de manera pacífica", afegeix Martínez, que lamenta "l'enrenou generat, que ha sorprès a les pròpies jugadores". 

 

"A mi m'han dit que van ser dos o tres jugadors els que van insultar, com a molt. És una mica injust, però crec que el Terrassa no tenia altra opció", prossegueix l'entrenadora de l'Viladecavalls, que considera que" d'haver-se tractat d'un equip masculí, els veterans no s'haurien ficat.