Fernández: "L'ascens del femení del Can Parellada a Primera ha estat just"

La coordinadora i entrenadora del club de Terrassa destaca la il·lusió de les jugadores per tirar endavant un projecte des de zero i que continuarà creixent la temporada vinent
La plantilla del primer equip del Can Parellada
La plantilla del primer equip del Can Parellada | Cedida

 

L'amateur del CD Can Parellada femení ha aconseguit l'ascens a Primera Catalana. En una temporada insòlita i que ha hagut d'acabar abruptament, el conjunt de Terrassa pot celebrar una victòria merescuda -ja que en el moment de l'aturada anaven líders amb 51 punts, vuit més que el segon classificat i imbatut- d'un equip de recent creació i que lidera un projecte que va molt més enllà. Món Terrassa ha parlat amb Verónica Fernández Vilches, entrenadora i coordinadora sobre la situació actual de l'equip i com es planteja la temporada vinent.

 

Quina valoració fa de la temporada? Satisfetes amb com ha anat?

La valoració ha estat molt positiva. Aquesta temporada ha estat la primera del meu projecte femení al CD Can Parellada. Arrencar un projecte gairebé des de 0 no és fàcil, i més a la nostra ciutat i amb la competència que tenim, i per això estem molt contentes amb el resultat. Una llàstima que no s'hagi pogut acabar la temporada d'una forma normal però la situació així ho requeria. Ens hauria agradat acabar campiones però ens conformem amb l'ascens, que en definitiva era el nostre objectiu.

 

Què significa per a l'amateur pujar a Primera? Un equip acabat de construir...

El nostre amateur és un equip on la majoria de jugadores porten anys jugant juntes. I molts anys lluitant per pujar a Primera Catalana. A més de ser la coordinadora d'aquest projecte, també en sóc l'entrenadora. Quan el Can Parellada em va dir que em volia per desenvolupar un projecte femení, en aquells moments era l'entrenadora del primer equip femení de l'EF Viladecavalls. Els vaig comunicar a les jugadores l'oportunitat que ens oferia el Can Parellada de seguir creixent, i totes van acceptar. El Can Parellada no tenia primer equip, només hi havia femenins de dos equips dins del Consell Esportiu Escolar, un cadet i un benjamí.

 

La Covid-19 va obligar a deixar la temporada aturada a mitges. Creu que la millor opció era donar-la per acabada?

Sincerament, era el més sensat. De la mateixa manera que les nostres vides van quedar paralitzades, s'havia de fer el mateix amb el futbol. Però mai hauria imaginat un país on el futbol mou masses, que poguéssim estar tants mesos sense ell. No obstant, crec que no hi havia cap més opció si no es volia acabar amb una situació tràgica. I donar-la per acabada era el més responsable, ja que a dia d'avui encara no sabem ni tan sols quan podrem entrenar en grup. Tants mesos sense entrenar requerirà una tornada pausada i progressiva per tal d'evitar lesions.

 

Què en pensa de com s'ha gestionat? S'ha informat correctament als clubs?

Ha estat una situació molt complexa per a tothom i que ens ha agafat d'imprevist. Els polítics ho han gestionat tot a poc a poc, i amb la màxima precaució possible, intentant paliar la situació i aturar els contagis. Al final, el futbol ha quedat relegat a un punt molt baix de les nostres prioritats socials, com havia de ser. Els protocols en aquest àmbit han arribat gradualment i penso que tampoc es podia, ni es pot, agilitzar més els passos, per precaució. Han anat informant quan Sanitat suposo que els ha anat deixant progressar. La decisió de finalitzar la temporada s'ha fet esperar; la societat és cada vegada més impacient, però crec que s'ha gestionat segons anaven veient l'evolució de la malaltia.

 

Sí que penso que la Federació Catalana podria haver agafat l'alternativa d'altres federacions de futbol de donar tots els ascensos, inclòs el base, però també és una decisió que mai arribarà a ser del gust de tothom. En algunes lligues sí que han estat ascensos justos perquè hi havia molt marge de punts, però han pujat equips que només tenien un punt de diferència del segon classificat, amb molts punts encara per disputar-se. Es pot entendre la indignació. En el nostre cas, no havíem deixat escapar cap punt de les 17 jornades que havíem jugat, i per tant, crec que ha estat just i és el que desitjàvem.

 

Pensant ja en la següent temporada. Hi haurà canvis?

L'staff del primer equip creu que totes es mereixen gaudir d'aquesta nova categoria. Entre totes ho han aconseguit, i per tant, no descartarem a ningú. És una plantilla completa de 18 jugadores, i creiem que podem competir sense problemes a la nova categoria. Hi haurà un increment de dificultat i això ens fa encara tenir més ganes de lluitar. I hi haurà algunes posicions a reforçar, i hi estem treballant, tot i que és difícil tancar fitxatges sense la possibilitat que les noies vinguin i coneguin el grup. Els canvis es produiran en l'organització. Passarem a entrenar tres dies, en lloc de dos, per tenir més ritme de competició. I estem intentant afegir al projecte una fisioterapeuta i una preparadora física per al primer equip. 

 

Celebrant un dels gols aconseguits en aquesta primera temporada
Celebrant un dels gols aconseguits en aquesta primera temporada | Cedida

 

Quin serà l'objectiu a aconseguir?

L'objectiu l'escolliran les jugadores en consens amb l'staff. Segons què s'esculli hi haurà unes conseqüències a l'hora de gestionar la plantilla. Quan ens reunim totes abans de la pretemporada serà el moment de decidir-ho. És un grup molt especial perquè està molt unit, i hi ha una bona rebuda de les noves incorporacions. Per a l'staff és primordial el caràcter i el tipus de persona que afegim dins del vestidor perquè tot continuï funcionant bé. Sabem que estrelles de futbol per si soles no guanyen lligues però un vestidor unit sí, i això ho tenim en compte a l'hora de fitxar.

 

Satisfetes amb el suport rebut per part del club i del projecte femení? 

Hem tingut molta sort amb el suport que ens està donant la directiva. Agraeixo el tracte rebut aquesta temporada. I per ara, la veritat és que no hi ha cap però. És genial la proximitat que transmeten i com cuiden la secció femenina, com es preocupen i com intenten facilitar-nos tot el que necessitem. Es fa fàcil treballar aquí i em donen molt llibertat de gestió. 

 

Quines característiques creu que fan del femení del Can Parellada un equip diferent i especial?

La idea del projecte és que fos totalment femení, és a dir, que tot el cos tècnic, de coordinació, fisio, preparador físic i tot el que arribem a tenir en un futur, siguin només dones. El motiu: donar una oportunitat a les dones a poder introduir-se en un club de futbol, en tota la seva dimensió i a diferent nivell. Encara ens queda molta feina per la total igualtat i és l'aportació que fem per arribar-hi un dia. Si mirem la Liga Iberdrola la majoria són entrenadors homes, i ja no entro a parlar del futbol masculí perquè la nostra participació allà és insignificant. Espero que això amb els anys canviï i cada cop hi hagi més dones en els staffs d'equips professionals. Gairebé totes les entrenadores d'aquest projecte han jugat o continuen jugant a futbol. Coneixen el futbol femení, i a moltes els ha costat molt poder gaudir d'aquest esport. Això aporta un plus a l'hora d'entendre la dinàmica dels vestidors.

 

El projecte aspira a créixer? De quants equips femenins estem parlant per la temporada vinent?

Aquesta temporada en vam aconseguir 5: un benjamí, un aleví, un juvenil, l'amateur i un de "mamis". La temporada vinent tindrem un femení a totes les categories, ja que hi afegirem infantil, cadet i amateur de futbol 7. Poc a poc anem creixent però sempre amb coherència. No volem nenes per tenir les màximes possibles com passa en altres clubs, nosaltres fem fitxatges amb sentit per completar els equips que tenim. 

 

L'inici i l'organització de la temporada vinent continuarà estant condicionada per la Covid-19. Com es planteja la temporada i el retorn als entrenaments?

Ja sabem que tot s'endarrerirà un mes aproximadament. Per tant, la pretemporada s'iniciarà més tard del normal. En el cas del primer equip, comptarem amb un mes de pretemporada per agafar un altre cop el ritme i intentar reduir el màxim les possibilitats de lesions després de tants mesos d'inactivitat. Tanmateix, sí que és cert que amb l'amateur no hem deixat de treballar almenys tres cops per setmana amb una preparadora física per no perdre el físic, i seguim donant pautes a les jugadores perquè l'activitat no sigui nul·la i poder arribar a un nivell al més òptim possible malgrat la situació. A les jugadores del base també se'ls ha donat pautes, i el juvenil ha realitzat entrenaments online. Ens hem adaptat a aquesta situació atípica.

 

Les jugadores del primer equip del Can Parellada fent pinya
Les jugadores del primer equip del Can Parellada fent pinya | Cedida