Què entenem per estrès?

Natxo Garrido, psicòleg clínic de la Unitat d’Aguts i Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA) de MútuaTerrassa

L’estrès forma part, en algun moment, de la vida de qualsevol persona. La nostra societat ens empeny a tenir un munt de tasques i preocupacions diàries (feina, rendiment acadèmic, fills, organització de la casa, relacions interpersonals, situació econòmica, etc.) que ens va carregant de responsabilitats i que ens exigeix un nivell d’alerta i d’activitat considerables.

 

En determinats períodes aquesta càrrega es pot viure de forma més intensa i ens obliga a posar en marxa recursos personals per fer-hi front. Per tant, podem entendre l’estrès com una reacció d’adaptació normal davant d’una demanda externa que supera les capacitats o recursos de la persona. Sovint, aquesta reacció d’estrès comportarà símptomes puntuals d’ansietat i depressió, entre d’altres. Quan allò que produeix estrès és una situació crònica o molt intensa, la reacció d’adaptació pot evolucionar cap a un trastorn mental pròpiament dit.

 

Quins aspectes poden afavorir l’estrès?

 

En l’estudi de l’estrès, es pot posar el focus, en primer lloc, en l’estímul o la situació que genera estrès en l’individu. Les relacions familiars i interpersonals i els àmbits acadèmic i laboral són les principals fonts d’estrès quotidià, al marge de fets o situacions puntuals extraordinàries que puguem patir al llarg de la nostra vida.

 

En segon lloc, es pot col·locar el focus en la resposta que genera en la persona aquella situació estressant. Són símptomes habituals d’estrès l’increment de la taxa cardíaca i la pressió arterial, els símptomes somàtics com mals de cap i problemes digestius, els canvis emocionals com l’ansietat i la irritabilitat, les dificultats per conciliar el son, etc.

 

En tercer lloc i últim, el focus es pot col·locar en aquells factors psicològics que fan de mediadors entre l’estímul estressant i la resposta de l’individu. En aquest sentit, cada persona reacciona i afronta de forma diferent les diferents situacions estressants, de forma que una mateixa situació pot generar nivells d’estrès molt diferents en una persona i una altra.

 

Com reaccionem a  l’estrès?

 

Són aspectes claus l’avaluació que fa el subjecte d’aquella situació i dels seus recursos personals per fer-hi front. Si la situació es percep com una amenaça incontrolable que supera les nostres capacitats l’estrès que generarà serà molt diferent a si es percep com una oportunitat de canvi que podem gestionar amb les nostres habilitats i recursos. D’aquesta manera, cadascú utilitzarà diferents estratègies d’afrontament davant de les situacions potencialment estressants.

 

D’altra banda, la tolerància a l’estrès, és a dir, la capacitat per fer front a situacions estressants, és diferent en cada persona. Així, hi ha persones més vulnerables a l’estrès que d’altres, en funció d’aspectes genètics i temperamentals, i també en funció de les experiències viscudes al llarg de la vida. En qualsevol cas, quan una persona està exposada a nivells perllongats o crònics d’estrès fins al punt de generar un trastorn mental, aquesta capacitat de tolerància es veu clarament disminuïda. En aquests casos caldrà probablement una atenció especialitzada per poder recuperar un funcionament normal. En qualsevol cas, es pot evitar arribar a aquest punt si es fa una prevenció adequada.

 

El fet de tenir uns hàbits saludables regulars, com ara l’activitat física, una alimentació saludable i evitant el consum de tòxics o un horari de son estructurat, és sovint una condició necessària per poder fer una bona prevenció de l’estrès. D’altra banda, també afavoreix la prevenció de l’aparició d’estrès l’ús de tècniques de relaxació o disminució del nivell d’activitat, activitats per distreure’s i lúdiques, activitats a l’aire lliure i mantenir una xarxa social positiva.

A continuació pots veure el vídeo:

 

Mira la conferència sencera aquí