La tensió pel referèndum fa ombra a un TNT que, tanmateix, omple les butaques

Qui signa aquestes línies no ho ha pogut evitar: Barrejar teatre i política.
 
L'urna en què els espectadors podien votar l'espectacle que més els agradava
L'urna en què els espectadors podien votar l'espectacle que més els agradava | Ander Zurimendi

 

Tot és relatiu. Oi? I si no, mireu: Arriba el cap de setmana del Festival TNT i resulta que coincideix amb el referèndum d’independència. Li fa ombra? Aconsegueix el nostre petit i cèlebre festival treure el cap com cada any?

 

Potser les dues. Doncs la vida és relativa. La venda d’entrades ha anat tan bé com cada any i són moltes les obres que varen exhaurir entrades. De fet, l’únic que estava fallant era la pre-venda pels espectacles de diumenge a la tarda, quan se suposava una major tensió a mesura que s’acostava el tancament de les urnes. I el recompte, és clar. Però l’organització els va suspendre al migdia, en protesta per l’acció policial que es vivia als col·legis electorals. De fet, el degoteig de cancel·lacions de tota mena d’activitats va ser una constant: Tots els teatres de Barcelona, concerts com el de Manel a Gandia, la jornada d’handbol a Catalunya, el partit del Barça a porta tancada...

 

Així les coses, el TNT ha tornat a viure una edició amb totes les obres arribant a aforaments per damunt del 90%. Magnífic! Hi ha sang teatrera, en aquesta ciutat! I també un escenari que atreu forans, gent d’altres contrades... bàsicament arribats de Barcelona. I que piquen la T-10 més aviat als ‘ferrocarrils’, que no pas a les taquilles de la Renfe.

 

Fura dels Baus i Prodis pel TNT a Terrassa
Fura dels Baus i Prodis pel TNT a Terrassa | Cirstóbal Castro

 

 

També ha funcionat allò que els espectadors convencionals no veiem: El backstatge del sector. I és que aquest festival combina l’assistència de públic amb la visita de programadors, tant estatals com d’internacionals (enguany n'hi havia del Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya, Països Baixos i Suïssa). Una mena d’orgia d’autoconsum, en el que els i les joves esperen brodar la seva funció i atraure l’interès d’algun programador (públic o privat), periodistes o crítics, etc. Cap de setmana de relacions públiques per a un sector difícil. Veure i deixar-te veure.    

 

Ha funcionat el TNT Kids al vapor Ventalló (que en va ser de preciosa, la gran tempesta de confeti!). I mira que la seva proximitat a un centre electoral va generar dubtes, sobre el que pogués passar. I també ha funcionat –i molt- l’arrencada del ‘festi’ a la plaça Nova. Cultura accessible: centenars de persones veient un espectacle gratuït. I participada: Noies i nois de Prodis, colze a colze amb l’elenc de La Fura dels Baus. Dreams. I mira que l’havien contra-programat: A la mateixa hora, partits independentistes i entitats sobiranistes celebraven el seu míting unitari a les esglésies Sant Pere, amb concert final de Gossos.

 

I és que, enguany, el resum ha estat així: Un TNT que tira bé, però a qui sempre li sobrevola un fet estrany, que ho distorsiona tot: El referèndum. O millor dit: La incertesa.

 

Ja des de divendres s’olorava un aire diferent. El torneig de nous formats escènics conegut com G.R.U.A, en el qual 6 companyies interpretaven una píndola de 5 minuts de la seva obra, ja va tenir la consulta per protagonista. Tant és així que el públic podia votar (votar!) la seva obra preferida. Fins i tot hi havia urna, la primera en arribar a Terrassa pel cap de setmana, mentre les altres dormien a maleters de cotxe i molts d’altres indrets.

 

El Teatre Alegria ple per veure els espectacles
El Teatre Alegria ple per veure els espectacles | Ander Zurimendi

 

 El festival va aguantar bé dissabte, tot i que a l’hora que alguns espectadors entraven a la darrera sessió de l’Alegria o el Principal, d’altres es posaven al llit més d’hora que mai. I és que els tocava alçar-se a les 04.30 hores. Arribat el diumenge, poca cosa van poder fer en un matí de porres i pilotes de goma. A les 13.30h anunciaven la suspensió del festival.

 

Una edició molt relativa, doncs. Tot ha funcionat i s’han venut entrades com sempre. Però quedarà en la memòria que fou el TNT del referèndum. Ja ho saben, a les redaccions, aquests dies: Només rutllen les notícies que tenen a veure amb la consulta. Així que qui signa aquestes línies no ho ha pogut evitar: Barrejar teatre i política.

 

Ep! Almenys, enguany no els han contraprogramat amb la fira Denim... Resem una avemaria per la seva ànima (amb accent texà, com Aznar parlant anglès). I és que la fira del consumisme no ha resistit ni dos embats.    

 

Un dels espectacles que es va poder veure pel Festival TNT
Un dels espectacles que es va poder veure pel Festival TNT | Ander Zurimendi

 

Un espectacle dins del Festival TNT
Un espectacle dins del Festival TNT | Ander Zurimendi