Jordi Palet: "Intentem fer servir el teatre per rebentar prejudicis"

El dramaturg d'Ullastrell presenta diumenge amb la Cia Farrés Brothers "La visita de la vella dama" a Terrassa, un espectacle sorprenent amb dos actors i tretze titelles
Jordi Palet, al seu estudi
Jordi Palet, al seu estudi | Eloi Falguera

 

Aquest diumenge, a les 18h, al Teatre Principal, arriba La visita de la vella dama, de la Companyia Farrés Bothers, que compta també amb els actors Vicky Peña i Xavier Capdet. Es tracta d'un espectacle exitós i molt ambiciós amb què la companyia, dirigida per l'ullastrerenc Jordi Palet, ha decidit celebrar el seu 15è aniversari.

 

El principal atractiu de la versió d'aquest clàssic, del suís Friedrich Dürenmatt, és precisament l'adaptació que n'ha fet Palet: de la vintena de personatges que intervenen a l'obra, només dos seran interpretats pels actors abans esmentats, la resta han estat substituïts per titelles. Però no unes titelles convencionals, sinó unes de mida real que interactuen amb els actors. El muntatge, que compta també amb música en directe (del terrassenc Pep Coca i Adrià Bonjoch) es va estrenar l'octubre passat al Temporada Alta i, al gener, estigué 3 setmanes al Teatre Lliure, amb les entrades exhaurides. Tot un èxit per aquesta companyia, fundada el 2002, pels germans Pep i Jordi Farrés, on Jordi Palet n'és el director i dramaturg.

 

Palet és un dramaturg molt actiu que compta amb una vintena d'obres, sobretot infantils. La temporada passada va estrenar al CAET l'Art de triar carxofes al Teatre Alegria. La setmana passada es va poder veure al Teatre Principal, dins de la Programació de Xarxa, la seva darrera proposta per a la Companyia de la pallassa Bleda, l'espectacle Superbleda. Actualment també té de gira altres espectacles infantils com La nena dels pardals, que és una adaptació del conte de Sara Pennypacker o l'espectacle Endrapasomnis, adaptació d'un conte publicat per Michael Ende. Jordi Palet ha trobat temps per obrir les portes del seu estudi a Món Terrassa i explicar-nos els secrets de La visita de la Vella Dama.

 

La Visita de la vella dama, tothom parla que és un clàssic, tot i ser dels anys 50, però gairebé sap de què tracta.

És una història de venjança. Parla d'una dona que torna a la seva ciutat natal després de 45 anys, completament enriquida i amb molt poder econòmic, i curiosament la ciutat on ella torna està enfonsada en la misèria. Tota la ciutat confia en què ella farà un donatiu, ella hi està disposada però a canvi que es cometi un acte de justícia amb una injustícia que va patir quan era jove.

 

I quina és aquesta injustícia?

La injustícia és en relació a un antic amor de joventut que ara també s'ha envellit, engreixat i degradat com la ciutat. Però prefereixo no explicar-ho massa per deixar el misteri. Es tracta de resoldre un vell conflicte sentimental a través dels diners. I aquí és on entra el tema de fons, on es pot veure com els diners poden arribar a corrompre tota una societat. De com ens deixem manipular com a col·lectiu, comunitat, pels diners, i com ens ho fem venir bé per justificar que tenim dret a adquirir aquests diners.

 

Vicky Peña és La Vella Dama
Vicky Peña és La Vella Dama | CAET

 

A l'obra hi surten una vintena de personatges... Però només trobem una actriu: la Vicky Peña.

Sí (riu). Trobem una actriu i un actor, que és el Xavier Capdet. Són els dos protagonistes. La vella dama i el seu antic amor. I la resta de personatges els hem convertit en titelles, fent al·lusió a la idea que la vella dama manipula a tota la ciutat.

 

Però són unes titelles molt reals

Sí, són de mida humana. Juguem amb un rostre molt hiperrealista mentre que el cos està fet de deixalles i de rampiones, com una metàfora que la ciutat està abandonada. He fet una adaptació una mica tendenciosa, perquè els titelles et donen moltes possibilitats expressives però a nivell de text són limitats. Els titelles ens serveixen per mostrar la doble cara o moral, els personatges són titelles però mica en mica van caient les màscares i va apareixent el veritable rostre o alterego del personatge, que seria el manipulador del titella. 

 

I qui mou les titelles?

Els tretze personatges de titelles els mouen l'Ireneu Tranis, Jordi Farrés i Pep Farrés.

 

Per què creus que La visita de la bella dama no s'hagi portat a escena en massa ocasions? És un clàssic que fa respecte? Perquè d'actual ho és...

L'obra es va fer poc als anys 60 en català, poc després que fos escrita. I des d'aleshores en el circuit professional no s'havia fet, però sí que s'ha fet diverses vegades en el circuit amateur. Potser un dels motius deu ser la quantitat de personatges.

 

Us vau decidir per aquest rerefons ideològic que té l'obra?

Sí, sens dubte. Tracta temes com la venjança però també la cobejança o el desig de posseir, la gasiveria... Parla molt de com ens apropiem de les paraules per fer-nos-les venir bé pel nostre interès. En els discursos finals de l'alcalde i el mestre parlen de no poder tolerar la injustícia i conseguir una societat més justa... i el que s'està movent per sota és molt truculent. Però en canvi ho disfressen amb paraules molt altisonants i pomposes. Per això el primer acte és bastant distès i grotesc però a mesura que van caient les màscares dels titelles va agafant densitat l'obra. 

 

Però l'obra és una tragicomèdia, oi?

Que el públic no s'espanti, el Dürenmatt posa constantment en safata aquest concepte. Hi ha moments que són durs i cruels però a la rèplica següent hi posa un acudit verbal que desmunta tota la tensió creada. I això amb els titelles s'accentua.

 

Dürenmatt l'encerta amb allò de: rient, rient, la veritat va entrant?

Clar, l'humor és la millor manera d'incidir i de fer arribar el teu missatge. Pot ser més cruel l'humor que un discurs llarg i seriós. 

 

Vicky Peña fa un gran paper. Com heu pogut arribar fins a ella perquè interpretés la Vella dama?

És cert. Doncs mira, preguntant-li. Vam aconseguir el seu contacte, vam quedar amb ella i li vam explicar el projecte i ens va dir que sí. Ella coneixia l'obra i li encanta. A més, tenia disponibilitat. 

 

Per què els terrassencs han de venir a veure-la?

La paraula clau seria la barreja d'elements molt heterogenis que rara vegada estan junts. És un espectacle de titelles per adults, això crec que és un punt fort. El titella té una càrrega a vegades té una densitat expressiva que no té perquè limitar-se en el públic infantil. I si ho barregem que els titelles interactuen amb actors tant potents, surten guspires. Crec que com a espectador és estimulant, no és una obra que t'ho dona tot mastegat sinó que et permet anar reelaborant el discurs paral·lel a part del text.

 

És el projecte més ambiciós de Farrés Brothers?

És ambiciós perquè mai havia dirigit una obra amb set actors, més tretze titelles i amb una escenografia mòbil, perquè són mòduls que es van transformant... Com a projecte no ho havia fet mai. Sempre diem a la companyia que ens agrada fer el que no sabem fer. Fem servir el teatre per aprendre a fer el que no sabem fer. Sempre intentem rebentar prejudicis. 

 

Jordi Palet mostrant alguns dels dibuixos per preparar l'obra
Jordi Palet, a l'estudi, mostrant el seu treball | Eloi Falguera