Sobre Emili Matalonga

"Només aconsseguirem una societat basada en la pau si assumim de veritat els errors del passat"

En relació amb la meva carta sobre el blanqueig d’un botxí a la ciutat de Terrassa, m’agradaria aclarir algunes coses que considero importants. En primer lloc dir que si s’esmenta el nom d’un personatge tètric i obscur de la història de la nostra ciutat, començen a sonar totes les alarmes, prova evident que quelcom queda encara d’aquell funest periode que va representar la guerra civil.

 

En aquest sentit, jo que soc un ciutadà sense cap tipus de rellevància política, ni tampoc social, he sigut titllat de mentider a facebook i el meu compte hackejat. També algú ha comentat: «que la merda com menys es remeni, millor». No em vaig referir a cap casa modernista, ni tampoc tinc cap intenció de boicotejar les rutes turístiques de la ciutat. Simplement un dia, al carrer Sant Pau, vaig llegir un rètol amb el nom i cognom idèntics al del personatge en qüestió i vaig fer una nota de protesta que molt amablement el Món Terrassa va publicar.

 

A partir d’aquí crítiques, insults... Molt bé, m’assebento que el rètol fa referència a una persona que té el mateix nom i primer cognom que el referit, però no el segon cognom, amb la qual cosa he caigut en un «greu error» ja que no és la mateixa persona i, per tant, estic equivocat. I sí, és cert, estic equivocat, no són la mateixa persona, però el rètol municipal es presta a confusió ja que en cap cas indica el segon cognom, amb la qual cosa l’embolic és evident. Crec que atesa a la rellevància històrica d’aquesta persona, el rètol deuria deixar meridianament clar qui és qui, posant ben clar nom i primer i segon cognom, per evitar errors com el meu; que d’altra banda, de no modificar-ho, serà probable que es repeteixin.

 

Quant al calificatiu «mentider» doncs.. lamento que no se’m hagi donat l'oprtunitat d’equivocar-me, (no es el mateix equivocar-se que mentir) i hagi passat directament a la categoria de fals. Vull deixar clar que no pertanyo a cap partit polític i que no tinc interès en ressucitar velles polèmiques, ja que si som vertaderament honestos, exercici per cert cada dia més difícil de fer en la nostra societat, també caldria denunciar, per exemple, el blanqueig de personatges com Pedro Alcocer Gil, (s’han escrit unes memories seves) botxí també que va assassinar nombrosses persones a la nostra ciutat i que juntament amb Emilio Matalonga Cortés passaran sens dubte a engreixar el funest panteó de la infamia.

 

No matar és la primera norma de tota religió i l'acte criminal més gran que contemplen tots els codis penals, així com també hauría de ser el que ens diferència de les bèsties i el que distingueix la civilització del salvatgisme. I per últim per aquells que pensen que «la merda millor deixar-la» els recordo que és la nostra obligació moral denunciar qualsevol intent de blanqueig de violència, sigui present o passada. Tot i sabent que com a país vivim moments molt complicats i dificils, de regressió democràtica i de vulneració de drets, més enllà del que cadascú molt licitament pensi, només aconsseguirem una societat basada en la pau si assumim de veritat els errors del passat. No tinc res més a afegir.

 

Andreu Barquinero i Estruch