El repte de la indústria 4.0 al Vallès

Al darrers temps molt s’està parlant de la indústria 4.0 i tot i semblar una cosa molt allunyada als temps actuals, aquesta percepció d’alguns no és res més distant de la realitat. Dintre del Pacte Nacional per a la indústria s’està intentant donar solucions al desafiament que suposarà aquest nou escenari, amb la introducció de les tecnologies digitals a les fàbriques. El Vallès Occidental, mitjançant el seu Consell Comarcal, ha donat un pas endavant tornant a posar en marxa el Pacte per la Re-industrialització del Vallès. Aquest pacte, creat l’any 2014 i que s’ha tornat a revifar després d’alguns anys aturat, vol fer del Vallès un territori pioner per la implantació del que ja s’anomena la quarta revolució industrial. És realment encoratjador veure implicats en aquest Projecte pel Vallès a diferents agents com ajuntaments, sindicats, cambres de comerç i universitats.


 

Però per poder assolir aquest repte cal tenir en compte les dificultats existents dintre del Territori i les mancances actuals on caldrà posar mitjans i esforços per aconseguir una satisfactòria adaptació a aquest nou teixit productiu empresarial. Primer trobem que, segons les dades de l’informe d’estructura empresarial de l’any 2018 realitzat per l’Observatori del treball i model productiu, només l‘1,3% d’empreses vallesanes tenen més de 50 treballadors i un 56,6% no tenen cap persona assalariada. Les empreses més grans ho tindran més fàcil i ben segur que hi haurà una gran quantitat d’aquestes petites empreses que en un principi no la trobaran necessària. Però cal tenir present que La nova tecnologia ha arribat per quedar-s’hi i no marxarà.


 

Adaptar-se i trobar els mecanismes que faran donar un millor servei és necessari ja que la Societat va avançant i ho reclamarà. Més tard o més d’hora. Un altre punt important serà la necessitat d’adaptació dels treballadors. S’imposa la solució d’una FP dual per les noves generacions, encara que hi ha el problema d’un teixit empresarial basat en petites empreses que tindran dificultats per ser-hi part. A l’informe d’atur del Vallès de desembre del 2018 trobem que el gruix d’aturats, un 36,2% del total, es concentra als majors de 45 anys amb estudis secundaris d’ESO o EGB. Oferir una formació continua durant tota la vida laboral serà cada cop més necessari. Actualment és molt complicat trobar una ruta formativa una vegada et trobes dintre del món laboral. Un exemple són els CIFO, Centres d’Innovació i Formació Ocupacional pertanyents al SOC, Servei Públic d’Ocupació de Catalunya de la Generalitat. Els seus cursos, a part de ser desconeguts per aquells que han de contractar, són mòduls formatius que a l’hora de buscar feina veus la necessitat d’agrupar-los en un títol oficial per tal que tots entenguin que has fet.


 

Personalment m’agradaria que els CIFOS no s’utilitzés només quant et trobes a l’atur sinó que donés servei també a treballadors en actiu. Dintre de les dificultats que tant empresaris com treballadors hauran d’afrontar, l’Administració Pública s’ha d’erigir com l’estament que estableix i faciliti les eines per aconseguir l’adaptació a aquest nou paradigma que ve. Actualment ens trobem en una situació d’inacció, on tot i que es fan grans anuncis d’avenços, la realitat és que la Generalitat no es mou. I no es mou o no es pot moure per no disposar de pressupostos, ni a Catalunya ni a nivell Estatal. Aquesta situació de paràlisis és molt preocupant i no es pot perdre més temps ja que la resta del món sí està treballant en aquesta direcció. La política ha de donar solucions a aquests reptes i no fer anuncis buits que no aporten res, ja que una de les característiques que té aquesta nova revolució industrial és precisament la velocitat i la profunditat de les seves conseqüències.


 

Jose Antonio García

  




Comentaris

envia el comentari