No som els socis els qui hem de rescatar el Club Natació Terrassa

Davant la situació de crisi del coronavirus, el club ha tancat les seves portes i no pot oferir el servei malgrat mantenir les quotes

El passat 25 de març totes les sòcies i els socis del Club Natació Terrassa vam saber que la nostra entitat esportiva acomiadava temporalment el 100% de la seva plantilla a través de la presentació d’un ERTO a les autoritats competents. I immediatament després, el Club també feia pública la seva voluntat de seguir cobrant totes les quotes íntegres als seus abonats durant tot el temps que duri la situació d’emergència, amb l’excepció de les quotes relacionades amb les escoles esportives, que «només» hauran de pagar el 50%.

 

Sense entrar a valorar la desafortunada redacció dels diferents comunicats que el Club Natació Terrassa ha enviat als seus abonats aquests dies, perquè alguns d’ells voregen la més absoluta inhumanitat, és del tot injust obligar als socis a fer-se càrrec del rescat econòmic del club causat per l'epidèmia global que ens ha tocat viure i que tant dolor està provocant.

 

Insisteixo, no hi ha dret a demanar als abonats del club, que en la seva majoria som famílies amb situacions econòmiques molt complicades en aquests moments, que paguem el compte de la crisi. No hi ha dret perquè els socis i les sòcies som els primers afectats econòmicament per la situació d’emergència que vivim.

 

El que ha de fer el Club Natació Terrassa és demanar, si ho necessita, l’ajuda econòmica anunciada pel Gobierno de España, acollir-se a «la mobilització de recursos més gran de la història de la democràcia», destinada en teoria, a salvar l'economia del col·lapse provocat per la pandèmia del coronavirus.

 

Quan acabi la crisi i tornem a la normalitat, els socis serem els primers que tornarem a pagar la nostra quota com hem fet fins ara, molt agraïts pels serveis que rebem i per la gran professionalitat dels seus treballadors, que permeten que cada dia obri un club del qual ens sentim tan orgullosos. Repeteixo, agraïts pels serveis que rebem i per la gran tasca que desenvolupen els seus treballadors. Però ara és el moment d’obrir un parèntesi que suposi la suspensió del pagament de les quotes del club perquè així les famílies que en formem part tinguem un petit però important baló d’oxigen per ajudar a les nostres malmeses economies.

 

Eliott Fernández