¡L’autodeterminació o autodeterminació!

La situació es tan greu que els nostres drets i llibertats depenen de la valentia i de les llambordes dels carrers com a escut! Barcelona en flames i la resta del territori català en plena marxa de desobediència civil, una desobediència deixada de la mà de Déu i de la nul·la desobediència institucional, còmplice de la violència practicada de forma indiscriminada. L’agressivitat, violència i hostilitat de l’estat español ha marcat un camí irreversible, un camí que nosaltres transitem cap a la llibertat.  

 

Espanya utilitza una caixa d’eines que es diu poder judicial polititzat, que contempla com a objectiu l’extermini mitjançant la repressió; amb eines com el 155 o la Ley de Seguridad Nacional... tant és així que el seu sentinella, Marlaska, criminalitzant i amenaçant que ser independentista és un delicte, en definitiva, que ser demòcrata es cometre un delicte i greu, tant es així que pel fet de portar un llaç grog o participar en una manifestació a qualsevol punt d’Espanya, qualsevol ciutadà o ciutadana puguin ser detinguts, coaccionats i perseguits.   “O ara o mai, tenim el deure d’exercir el nostre dret a l’autodeterminació”.   

 

El pas endavant és aplicar el mandat de 1er d’octubre i deixar la generació que defensa el seu futur liderat, perquè els actuals partits polítics no estan capacitats per a fer-ho. Torra vol tornar a posar urnes sota el títol d’exercir el dret a l’autodeterminació, però... ¿per què tornar a posar urnes si ja les vam posar, vam votar i vam guanyar? Senyor Torra, El primer d’octubre és el que s’ha de fer efectiu i no cometre més irresponsabilitats. perquè el mandat vertader que vostè té és el d’aplicar el 1er d’octubre.   La independència de Catalunya només pertany a la seva gent, que la defensa als carrers i no a la gent dels despatxos institucionals, l’objectiu dels quals és controlar la gent i continuar amb el poder de l’antiga política, un poder que avui en dia està sota mínims. Al igual que Pedro Sánchez que, tal com va dir Aamer Anuar, està jugant amb els ossos del dictador franquista però balla al seu ritme. No se n’adonen que Espanya està encenent focs i que Catalunya serà lliure. Ara per ara, mentre criminalitzen les nostres idees, nosaltres exercim els nostres drets i llibertats.

 

Terrassa per damunt de qualsevol ideologia política pren conciencia i surt al carrer per reivindicar i posar en practica els seu drets i llibertats, és va demostrar al carrer que més enllà de l’independentisme això va de democràcia i de drets humans, jo com a terrassenc vaig participar des-de els cants al Raval de Montserrat, passant pels jutjats fins a tallar la C-58 de firma pacífica amb molta solidaritat i compenierisme.

 

 

Mouad Essemmaa 

Nascut al Marroc 1985 i ciutadà català des de fa més de 18 anys

Activista polític arquitecte i dissenyador industrial