Ha de prevaldre la llibertat d'un malalt per sobre la salut dels altres?

La carta d'un ciutadà que lamenta que al seu oncle amb Covid-19 no se'ls forcés a ingressar a l'hospital

El meu oncle Jorge Solà, de Capellades, ha contret aquests dies el virus Covid 19. Aquest 24 de març era excepcionalment a l'Hospital de Terrassa per fer diàlisi perquè normalment la feia a l'Hospital d'Igualada, un dels focus més importants d'aquesta pandèmia. Es trobava amb febre a 38,5 i li van aconsellar que ingressés. No obstant, ell no va voler i li van permetre tornar a casa.

 

Torna a casa en ambulància, juntament amb altres pacients de diàlisis. L'ambulància fa una ruta i els va deixant en els seus respectius domicilis... La distància de seguretat d'aquesta ambulància no es pot mantenir i es va permetre que un més que potencial portador del virus compartís el trajecte, així com anar a comprar i fer la seva vida normal dins d'aquesta quarantena.

 

Fins a quin punt la llibertat d'un pacient per no sotmetre's a un tractament, en casos d'alarma com el que estem vivint, pot prevaldre per no obligar aquesta persona a quedar-se ingressada? El més probable és que no sobrevisqui, ja que a més dels problemes de ronyó, es troba amb insuficiència respiratòria...

 

No m'estranya que cada dia hi hagi centenars d'infectats. Si els companys de viatge del meu oncle són ara potencials víctimes d'haver contret el Covid i així successivament... Aquesta cadena de contagis ha de parar abans que la gent mori. Reconec que el meu oncle va fer malament no quedant-se a l'hospital, però davant l'obcecació d'uns hauria de prevaler la salut pública...

 

Espero que aquest cas els pugui servir per a alguna cosa i sinó simplement agrair la lectura d'aquesta carta que em permet transmetre la impotència que sento ara mateix.

 

PD. Aquest dijous em posaré en contacte amb l'Hospital de Terrassa per comunicar que el pacient té Covd-19 i que activin els procols per als acompanyats i les seves famílies. 

 

Eduard Serra