Fills de les llibertats

"L’Andrea no ha comès cap delicte, només ha fet ús d’un dret fonamental com és el de manifestació", explica el secretari d'UGT Vallès
Manifestació a Sabadell per demanar la llibertat dels detinguts del 23S
Manifestació a Sabadell per demanar la llibertat dels detinguts del 23S | iSabadell

 

Fa mesos que visc molt preocupat, de la mateixa manera que ho estan milions de persones al

  

Maite és una dona treballadora, veïna de Sabadell i mare d’una noia de vint-i-un anys estudiant universitària

 

L’Andrea, m’explicava la Maite, no és independentista, sempre hem estat votants d’opcions d’esquerres, però mai hem estat vinculats al moviment independentista. L’Andrea va sortir a manifestar-se perquè no li agrada el que està passant al seu país, i m’ho explicava intentant justificar-se d’allò que ningú mai hauria de tenir la necessitat de fer-ho.

 

L’Andrea no ha comès cap delicte, només ha fet ús d’un dret fonamental com és el de manifestació, però ho va fer en un moment molt complicat, convençuda de què la seva obligació era ser-hi. És jove, és inquieta, compromesa i vol canviar les coses. L'Andrea no només va ser detinguda per un Mosso d'Esquadra, i no només l'ha empresonada la decisió d'una jutgessa, l'Andrea com a la resta de ciutadanes i ciutadans d'aquest país, es troba segrestada per la mala política, és un mal col·lateral del "hooliganisme" partidista d'aquells que aspiren a governar ni que sigui la misèria.

 

L'Andrea igual que les filles i els fills de tots nosaltres és una ostatge més de la manca de responsabilitat d'aquells que estan mostrant la seva incapacitat per trobar solucions als problemes polítics, que ells mateixos han generat i, que es troben més pendents de les enquestes que de construir ponts de diàleg. L'Andrea i els milers i milers de noies i nois del nostre país, tenen el dret i el deure d'imaginar i aconseguir un món millor, a on es garanteixin els drets civils i laborals i les llibertats individuals i col·lectives de les persones. Els joves del nostre país han de poder sortir del parany polític en el qual estem immersos, sense haver de renunciar a dir el que pensen, a ser crítics i fins i tot, rebels.

 

Estic convençut que el nostre jovent no és violent, són els violents els que s'amaguen darrere de la indignació dels nostres joves. Em poso a la pell de la Maite i em faig meva la seva desesperació, però més enllà del drama personal, avui estem vivint un drama col·lectiu com a societat, i les responsabilitats haurien de ser compartides. Els nostres avis i les nostres àvies, les nostres mares i els nostres pares van ser lluitadors per les llibertats, i alguns d'ells ho van pagar ben car. Ara ens toca a nosaltres continuar aquest legat i fer-ho al costat de l'Andrea, dels meus fills i de les vostres filles, mai un objectiu ha estat més legítim. I ho hem d'intentar fer amb valentia però amb intel·ligència, perquè ningú, mai més, tingui la temptació de fer-se seus els nostres sentiments.

 

ALS SENTIMENTS SE’LS HI HA DE POSAR RAÓ I, A LA RAÓ DOTAR-LA DE SOLUCIONS.

 

José Luis Fernández

Secretari general, UGT Vallès Occidental.