Cecot creu que cal regular el teletreball per fer-lo "viable"

La patronal ho veu com un "bon instrument social i laboral", però aposta per analitzar en profunditat i amb tots els actors per fer-lo "una realitat"

La Cecot aposta pel “teletreball” i reclama una anàlisi en profunditat de tots els actors implicats per fer-lo viable. Des de l’àrea d’assessorament laboral i el Club Cecot de Recursos Humans, s’ha dut a terme un document que contempla reflexions i propostes pensades per contribuir al debat generat actualment sobre la necessitat de regular el teletreball i aconseguir fer-lo una realitat.

D’entrada, l’entitat planteja si la prestació de serveis en règim de teletreball pot esdevenir el “quarto de reixa del segle XXI”. Una expressió coneguda entre la generació de persones que van treballar al sector del tèxtil des de principis del s.XX i que feia referència a l’habitació, al costat de l’entrada de la casa, amb finestra enreixada on, generalment les dones, feien feines per a la indústria tèxtil, com per exemple les cosidores d’errades. Aquestes feines es feien, per tant, per compte alguna indústria tèxtil, a casa -normalment en aquest anomenat quarto de reixa- i constitueix el que en podríem dir l’antecedent directe del que ara anomenem “treball a distància”. Per tant, el treball a distància, certament, no és pas un invent d’ara. Sí que ho és l’anomenat “teletreball” pel que suposa d’utilització de les TIC.

El president de la patronal egarenca, Antoni Abad, manifesta que “el teletreball pot ser un molt bon instrument laboral i social, hem d’aconseguir fer-lo viable. Sense una bona anàlisi previ correm el risc de matar-lo abans de néixer”. En aquest sentit, es considera que el teletreball per a les empreses pot suposar la facilitat d’expansió geogràfica i la captació del talent, el decrement de l’absentisme laboral, de les despeses de desplaçament o l’organització orientada al treball per objectius. Per contra, es trobarà amb els inconvenients d’una menor identificació del treballador amb l’empresa, la difusió de lideratges o el control de la informació confidencial.

Diàleg compartit

En el cas de les persones treballadores, Cecot afirma que amb el teletreball podrien trobar avantatges en una major autonomia i flexibilitat, major conciliació amb la vida familiar, menys temps de desplaçaments o més oportunitats laboral. I com inconvenients el document inclou un possible aïllament de la persona respecte dels companys, el sedentarisme o un possible augment de conflictes en el nucli de convivència, un factor que ha crescut durant el confinament.

La Cecot espera que el diàleg compartit i el temps de debat incorpori el màxim d’avantatges i d’inconvenients possible per tots i els actors i d’aquesta manera la decisió o l’acord final tindrà una base prou sòlida com per executar mesures adaptables a la realitat i necessitats socials. Per tant, sigui com sigui la Cecot insisteix que la instauració del teletreball sempre s’ha de donar per acord entre les parts i que, per exemple, en l’àmbit de l’empresa, aquest acord ha de ser reversible en els termes que pactin les parts. També en el marc de l’empresa, la Cecot considera necessària la introducció de sistemes d’avaluació del rendiment, com a control de l’activitat laboral, la introducció de sistemes retributius per execució d’obra o servei determinat i la distribució de la jornada de treball específic pel règim de prestació de serveis en teletreball.