Terrassa es reivindica com a "patrimoni fílmic de la UNESCO"

La Casa Alegre de Sagrera acull l'acte oficial d'incorporació dels sis nous membres d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català amb la presència de grans artistes i autoritats
Els sis nous membres de l'Acadèmia del Cinema Català, amb la presidenta, i l'alcalde i regidors de Terrassa
Els sis nous membres de l'Acadèmia del Cinema Català, amb la presidenta, i l'alcalde i regidors de Terrassa | Rafel Casanova - BCF

 

Terrassa s’ha convertit aquest dimecres en la capital del cinema català: la casa Alegre de Sagrera ha estat la seu escollida per celebrar l’acte de nomenament dels sis nous membres d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català. L’edifici modernista s’ha vestit de gala per tal d’acollir la cinquantena de persones -artistes i autoritats- que han estat testimonis de com Assumpta Serna, Pere Sallent, Hermann Bonnín, Jordi Cadena, Elena Jaumandreu i Carme Elias es convertien en membres honorífics d’aquesta associació. La vocalista Laura Simó i el pianista Francesc Capelles han estat els encarregats de delectar els assistents amb la seva música.

 

“Terrassa és patrimoni fílmic de la UNESCO” ha exclamat Isona Passola. La presidenta de l’Acadèmia ha volgut fer un incís en el fet que la ciutat egarenca s’ha convertit en una de les tretze localitats fílmiques del món gràcies a la seva llarga història amb el cinema. En el seu discurs, ha comentat que “sempre és un acte molt emocional”, així com també que en aquestes cerimònies, “el cinema català se sent”. Després ha procedit a elogiar individualment cada un dels distingits, destacant anècdotes de la seva carrera professional.

 

Lloances cap als sis nous membres

 

Tots els membres nous de l’Acadèmia han estat glossats per algú amb qui han compartit un moment clau en la seva carrera professional: una pantalla projectava el vídeo amb la lloança, i, un cop acabada, el mencionat oferia unes paraules d’agraïment.

 

Sempre va tenir el delit de fer cinema” són les paraules de Joan Lluís Bozzo cap a una molt emocionada Assumpta Serna (1957), una de les primeres nomenades. Va debutar professionalment el 1978 amb l’obra teatral Bodas que fueron famosas del Pingajo y la Fandanga, i a partir d’aquell moment, el seu èxit no va parar de créixer.

 

Octavi Pujades es dirigia a Pere Sallent tot dient-li “van fer que estimessin el cine”, i és que la família Sallent, propietària de grans sales cinematogràfiques, va permetre a molts joves descobrir la passió per aquest món: és per això que Pere Sallent ha afirmat “vull que aquest premi vagi per a tota la meva família”.

 

D’Hermann Bonnín, Maria Ribera ha subratllat que és “un home de cultura en majúscules”. El barceloní, nascut l’any 1935, és un famós director de teatre, actor i professor d'art dramàtic, a part d’haver estat director de diverses institucions teatrals.

 

Podria tornar a ser actriu només per poder fer la pròxima pel·lícula amb tu” ha estat el commovedor comentari que Sílvia Munt ha dedicat a Jordi Cadena (1947). El director, guionista i productor cinematogràfic barceloní es conegut, entre d’altres, per les seves pel·lícules Elisa K (2010) o La por (2013).

 

Elena Jaumandreu ha estat glossada per Ana Pfaff, qui, citant a Orson Welles, ha mencionat que “és la millor muntadora d’Espanya, si no la millor muntadora del món”. Introduïda en l’ofici pel seu pare, la nomenada va treballar amb varis directors reconeguts, sembrant així poc a poc el seu èxit en aquest camp.

 

De Carme Elias, Isabel Cuixet ha sentenciat que “és una actriu impressionant”. L’actriu de teatre, televisió i cinema, també barcelonina i nascuda el 1951, ha volgut compartir el seu nomenament amb el públic.

 

La Casa Alegre de Sagrera ha acollit l'acte oficial de l'Acadèmia del Cinema Català
La Casa Alegre de Sagrera ha acollit l'acte oficial de l'Acadèmia del Cinema Català | Rafel Casanova BCF