Terrassa conserva un vell molí de vent que permetia extreure aigua

El 2014 es va restaurar, perquè estava fora de servei i presentava un mal estat de conservació, a més de fer força soroll amb el moviment de les aspes
Molí de vent del Camí de Castellar | Ramon Navarro

 

La nova planificació urbana de la part nord del torrent Monner (zona també coneguda com torrent de l'Apotecari) va ser resolta amb un terraplenament del torrent, donant pas a un espai que connectava l'avinguda Jaume I amb el passeig Vint-i-dos de Juliol. L'enderroc de diverses cases va deixar al bell mig de l'entrada del carrer del Camí de Castellar un dels pocs molins de vent que queden a la ciutat.

 

Aquest element forma ja part del conjunt urbanistíc de la zona i molts terrassencs i terrassenques se'n pregunten el seu origen i la seva ubicació.

 

El 2014 es va restaurar, perquè estava fora de servei i presentava un mal estat de conservació, a més de fer força soroll amb el moviment de les aspes. És un testimoni de la cultura de l'aigua de la Terrassa del segle XIX, on empreses i habitatges particulars l'extreien del subsòl per veure, per regar les hortes i pel funcionament de les indústries.

 

És un testimoni de l'aprofitament de l'energia eòlica, està muntat en una torre circular d'on sobresurten les aspes. En general el molins de vent terrassencs eren emprats per a l'extracció d'aigües. Sembla que aquest molí formava part de les terres de la família Moner, que també tenia un rengle de cases al carrer de Ponent.