Un equip d’investigadors de l’equip d’Exploració i Recerca Oceànica de l’Organització Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units han aconseguit capturar en vídeo dos fets molt poc corrents de la vida al fons marí passant l’un darrere l’altre. Mentre exploraven les profunditats buscant un naufragi de la Segona Guerra Mundial a la costa de Carolina del Sud (Estats Units) a finals del passat mes de juny, van descobrir un grup d’una dotzena d’agullats, una petita espècie de tauró, alimentant-se d’un peix espasa d’uns dos metres i mig de llargada que havia mort feia poc i havia caigut fins al fons, a uns 500 metres de profunditat. Un gran exemple del funcionament del cicle del carboni en ecosistemes marins.
Això, per sí sol, ja és un fet molt poc usual tenint en compte el comportament dels agullats, que no acostumen a formar grups tan grans com aquest a no ser que, com en aquesta ocasió, hi hagi una gran quantitat de menjar disponible tota junta. Això darrer és, precisament, el que hauria pensat el protagonista sorpresa d’aquest vídeo si tingués consciència: “quant de menjar junt!” I és que, davant la incredulitat dels científics que ho estaven observant, un dot, un gran peix de la família dels perciformes que pot arribar a mesurar dos metres de llargada, arriba a la zona i s’empassa sencer un dels taurons, deixant-ne només la cua movent-se fora de la seva boca. Un esdeveniment encara més rar i que, com es pot sentir al vídeo, fascina els científics que examinen el vídeo.
