Els parcs zoològics són criticats per molts i admirats per uns altres, però cada vegada és més la gent que està en contra de tenir animals tancats en gàbies privant-los de poder viure i relacionar-se en el seu àmbit natural. Aquest és un dels motius pels quals el Zoo de Barcelona ha anunciat aquest any que, un cop morin els exemplars existents, es centrarà en la conservació d’espècies autòctones, ibèriques o mediterrànies o d’espècies en perill d’extinció per la seva recuperació en el medi natural. A més, s’adequarà per ecosistemes i es procurarà el benestar dels animals.
Els zoològics, però, fins i tot sense les mesures anunciades pel parc de Barcelona, tenen uns certs avantatges. Els zoològics són llocs on tenim a prop espècies de llocs llunyans i algunes vegades també estan ambientats en els ecosistemes on viurien a la natura, cosa que fa que es pugui mostrar a la gent en directe com viuen i per tant, són part important de la educació ambiental. Un dels altres avantatges és la investigació, com ara investigació en malalties, coneixement per a veterinaris de més especies, investigació en ecologia, etc. En el nou format de Barcelona es col·laborarà amb institucions científiques i acadèmiques per treballar sobre ciència i ecologia del territori.
La principal utilitat dels parcs zoològics és la protecció i conservació. Alguns parcs es dediquen a la cria per a la posterior reintroducció d’espècies en el medi natural. Dues de les espècies que van tenir èxit en la supervivència d’aquesta manera són el linx ibèric o l’ós panda, que gràcies a la cria en captivitat i posterior reintroducció d’individus al medi natural van poder deixar de ser espècies tan amenaçades.
Aquest és l’objectiu del canvi al Zoo de Barcelona, protegir espècies de fauna autòctona i augmentar la presencia de les que estan molt amenaçades. Aquesta reintroducció, però, no és tan fàcil. Els parcs que es dediquen a l’alliberament d’exemplars han d’adequar els seus espais en ecosistemes coherents amb els àmbits naturals de les espècies per afavorir la seva comoditat i adaptació. A Barcelona, per exemple, es crearà un espai mediterrani com a àmbit prioritari.
El zoològics també són un refugi per als espècimens maltractats, per exemple, un elefant que provingui d’un circ on el tenen tancat en una gàbia amb poc espai per moure’s, mai podrà ser alliberat al seu habitat natural ja que no sobreviuria i el cost del seu trasllat seria molt elevat. Per tant, en aquest cas al parc tindrà unes instal·lacions, alimentació i atenció molt millors que les que tenia al circ.
Per altra banda, els desavantatges són coneguts i criticats a nivell mundial. El desavantatge més evident i conegut és la prohibició de la vida en llibertat dels individus engabiats, moltes hores de tancament en infraestructures que no són les adients, problemes de salut com l’estrès, etc.
A part d’aquests n’hi ha molts altres, com la poca variabilitat genètica dels individus tancats als zoològics degut a que la major part de la descendència ve de dos individus inicials o dels creuament entre ells (creuaments endogàmics, entre familiars) fent així que al no intervenir-hi gens de l’exterior la variabilitat genètica sigui molt petita.
Això ens porta a una selecció artificial i no natural, ja que seleccionem els individus que més ens agraden (el més fort, amb el pelatge més brillant, etc.) per a la seva descendència i no als més adients per a la supervivència en estat salvatge. Els individus que han estat tota la seva vida criats en captivitat són difícilment alliberables al medi natural, ja que són incapaços d’aconseguir menjar o de relacionar-se amb normalitat amb els individus de la seva espècie i, com s’ha comentat anteriorment, el cost econòmic d’aquests alliberaments és molt elevat.
Com a resum, podríem dir que els parcs zoològics com es coneixen actualment seguiran existint si la gent els segueix visitant, al·legant que és l’únic lloc on es poden veure animals salvatges, que ajuden a conservar la biodiversitat o per a la investigació, encara que en els zoològics, aquests animals tinguin un comportament molt diferent a com es comportarien en llibertat. Propostes com les del Zoo de Barcelona són molt ben acceptades, ja que aquest hauria de ser l’objectiu real dels zoològics: conservar la fauna amenaçada de la zona amb unes instal·lacions ben adaptades per al benestar dels animals.
Cristina Recasens (Palamós, 1993) és graduada en Biologia i màster en Ecologia Terrestre i Gestió de la Biodiversitat per la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat tant al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) com al Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la mateixa universitat.
