L’eix intestinal-cerebral

Creieu que hi ha qui pensa amb el cervell i qui ho fa amb els intestins? És la flora microbiana del seu interior la que es comunica amb el cervell i n’altera les decisions.

Creieu que hi ha qui pensa amb el cervell i qui pensa amb els intestins? Doncs sembla que pensem amb els dos! Bé, de fet no són els nostres òrgans intestinals els que es comuniquen amb el nostre cervell, i per tant n’alteren les seves decisions, sinó la flora microbiana del seu interior. Això és el que fa un temps s’està observant en diversos àmbits de la salut.

 

Els humans tenim relacions de mutualisme amb molts microorganismes que viuen en el nostre cos. La majoria d’aquests microorganismes es troben als intestins, on viuen en comunitat, i porten a terme moltes funcions. Per exemple, una part s’encarrega de transformar la fibra que mengem en molècules més senzilles que absorbim, mentre que una altra part sintetitza vitamines per a nosaltres. A més, aquests microorganismes s’ajuden uns amb els altres i així mantenen l’equilibri entre les diferents espècies que habiten als nostres intestins.

Cervell - Aparell digestiu
Cervell - Aparell digestiu | Toni Escales Bordoy

Quan diem que cada persona és un món també ho podríem aplicar al seu microbioma intestinal. Aquestes diferències en les espècies que colonitzen els nostres intestins poden afectar la nostra vida de moltes maneres. Per exemple, les persones amb la síndrome del colon irritable tenen més bacteris del gènere Rhodotorula que les que no la tenen; i les persones amb obesitat poden tenir uns bacteris que redueixin la seva sensació de sacietat. A més, és especialment interessant la manera en què poden afectar el nostre cervell. Es creu que el microbioma es comunica amb el cervell a partir d’algunes substàncies secretades pels microorganismes, però no se sap amb certesa si aquestes molècules envien senyals a través de les cèl·lules gàstriques o si algunes arriben directament al cervell a través de la sang.

 

Estudiar aquestes connexions és molt important i ens pot ajudar a millorar la medicina en un futur. Per exemple, s’ha vist que un dels primers símptomes del Parkinson pot ser l’estrenyiment, que arriba a aparèixer fins 15 anys abans de la disfunció muscular associada a aquesta malaltia. Per tant, si en un futur som capaços de detectar certes espècies de microorganismes característiques del desenvolupament del Parkinson a partir d’una anàlisi de matèria fecal, aleshores potser podrem tractar els pacients prematurament i frenar el desenvolupament de la malaltia.

 

Tot i que queda molt per descobrir sobre aquest eix intestinal-cerebral, sent optimistes podem pensar que també ens queden portes per obrir al diagnòstic i tractament de diferents malalties (i segurament no només de l’aparell digestiu) mitjançant l’anàlisi i la manipulació d’aquests petits éssers que viuen dins nosaltres.

 

 

Toni Escales Bordoy (Santanyí, 1991) és llicenciat en Enginyeria Química per la Universitat de Barcelona i màster i doctor en Enginyeria Química i Biològica per la Universitat de Colorado-Boulder (Estats Units), especialitzat en salut, microbiologia i dispositius genètics sofisticats.