MonPlaneta
La síndrome del restaurant xinès, una nova amenaça alimentària
  • CA
El menjar xinès conté umami, motiu pel qual genera benestar inicial però posteriorment sensació de gana | Pixabay-CCo Public Domain

L’oli de palma té escrita la seva sentència de mort. El Parlament europeu ha aprovat una resolució en què demana restringir les importacions d’aquest oli vegetal, i molts supermercats de casa nostra ja han anunciat que no vendran productes que continguin aquest oli. Ara bé, el consumidor no pot estar tranquil. Un additiu prou desconegut però present a la nostra dieta fa estralls, és difícil de detectar i s’ha escampat com la pólvora els últims anys. Es tracta del glutamat monosòdic, un additiu que en les darreres quatre dècades ha multiplicat per 1.500 la seva producció mundial. Actualment se’n produeixen 3.000.000 de tones. És un dels cinc sabors bàsics dels aliments, a més de l’àcid, el dolç, l’amarg i el salat, i es coneix com umami. Els seus efectes més directes són secreció salival -fruit del plaer que genera- i augmenta la gana. “L’umami activa i envia senyals al cervell, provoca plaer, satisfacció i ens fa sentir que el que mengem és saborós i desitjable”, explica Diego Redolar, neurocientífic i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que afegeix que també impactaen el comportament, les emocions i el control de l’estat d’ànim.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa