Tenir cura dels ecosistemes és molt important si volem continuar vivint en aquest planeta. Potser molta gent està d’acord que s’ha de cuidar l’hàbitat de plantes i animals, però què passa amb els microorganismes que també formen part dels ecosistemes? Com els hauríem de tractar? En les últimes dècades hi ha hagut cert pànic als microbis que ens ha portat a voler viure en un món estèril, però el fet que n’hi hagi de beneficiosos i d’altres que són perjudicials per a nosaltres complica la resposta.
Les greus malalties infeccioses, produïdes majoritàriament per bacteris i virus, solien causar molta mortaldat. Amb l’arribada de la medicina i la higiene -ja veurem què hauríem d’entendre per higiene– la fatalitat d’aquestes malalties s’ha vist molt reduïda. Això ha fet que parem molt d’esment en la prevenció d’entrar en contacte amb qualsevol d’aquests éssers diminuts que ens envolten, i fins i tot algunes persones s’hi obsessionen. D’altra banda, des del segle passat s’ha observat un augment d’altres malalties com l’asma, les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries.
Per això potser heu sentit a dir que vivim en un món massa net i que està desafavorint el funcionament correcte del nostre sistema immune, és a dir, les nostres defenses. Aquesta idea, anomenada la “hipòtesi de la higiene”, formulada el 1989 per David Strachan, explica que l’augment d’aquestes malalties es deu a la manca d’exposició als microorganismes. Però aquesta teoria no acaba de ser del tot correcta i ara la comunitat científica intenta reformular-la i, d’alguna manera, redefinir el concepte d’higiene.
Per ara, hi ha proves que les interaccions entre els microbis del medi natural i els que formen el microbioma humà juguen un paper essencial en la regulació de les nostres defenses. S’ha demostrat que estar exposats a una gran varietat de microorganismes al començament de les nostres vides ens ajuda a desenvolupar un sistema immunitari sa.
Com ja hem dit, però, hi ha microorganismes bons i dolents i és important intentar afavorir estar envoltats dels que són amics nostres i eliminar o prevenir la dispersió dels que no ho són. La teoria actual ens diu que podem considerar microorganismes bons aquells amb els quals hem estat interaccionant des dels temps dels nostres avantpassats caçadors-recol·lectors sense que ens causin malalties, per això en diem “vells amics”.
La comunitat científica recomana estar en contacte amb aquests vells amics per fer minvar el nombre d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries però per fer-ho no és necessari reduir la higiene. El que es recomana és seguir una sèrie de pautes per colonitzar-nos quan naixem i mantenir aquests microbis bons al llarg de la nostra vida.
Les més importants serien tenir parts naturals, donar el pit als nadons (la mare els passa un gran nombre de vells amics), tenir contacte pell amb pell amb els nostres familiars, especialment entre germans; menjar fibra vegetal, que alimenta els bacteris que tenim a l’intestí; passar menys temps tancats a casa, estar en contacte amb el món rural i reduir l’ús d’antibiòtics, que no només destrueixen els microorganismes que ens causen una malaltia sinó també els que normalment habiten en nosaltres.
Al mateix temps, per prevenir entrar en contacte amb els microorganismes dolents que ens causen malalties, és a dir, els patògens, la recomanació més important és tenir una bona higiene. Per tant, cal tenir en compte que netedat i higiene són conceptes diferents. La netedat és l’absència de brutor i no és necessari disminuir-la de les nostres cases o llocs de feina per tenir un sistema immune més fort.
En canvi, la higiene és el conjunt d’accions que fem en un moment i a un objecte o part del cos determinats per tal d’evitar una infecció, per exemple, rentar-se les mans després d’anar al bany, no donar la mà a algú just després d’esternudar o no anar a la feina o l’escola quan ens trobem malament. També convé rentar les superfícies que entren en contacte amb les nostres mans i amb el menjar, la roba i els estris de neteja.
Així doncs, hauríem de ser més capaços d’entendre que seguir unes pautes d’higiene ben establertes no ens fa tenir pitjors defenses, sinó que ens ajuda a no passar els microorganismes patògens dels uns als altres.
Toni Escales Bordoy (Santanyí, 1991) és llicenciat en Enginyeria Química per la Universitat de Barcelona i màster i doctor en Enginyeria Química i Biològica per la Universitat de Colorado-Boulder (Estats Units), especialitzat en salut, microbiologia i dispositius genètics sofisticats.
