Que l’electricitat serà la principal font d’energia pels vehicles del futur, que gairebé ja és present i ens aclapara, no és una obvietat però tampoc el descobriment d’Arquímedes i el punt de suport d’inflexió de la terra. Ara bé, que la velocitat de la seva introducció i aplicació a la indústria automobilística és exponencial ja és una altra història.
I aquesta és una de les principals novetats que es posa de manifest al Saló de l’Automòbil de Barcelona 2017, enguany anomenat Automobile Barcelona. Obert al públic fins diumenge dia 21, en destaquen entre deu i quinze models. I també l’opció de participar a la zona Connected Street, una “passarel·la tecnològica per experimentar en primera persona -cosa que hem fet des de monplaneta- les darreres incorporacions tecnològiques al sector de l’automoció en matèria de conducció assistida i connectivitat.
Associar la potència o l’acceleració del vehicles tradicionals, és a dir la clàssica relació cm3 i Km/h, és gairebé un veredicte absolut. Però pel que fa als elèctrics que naturalment no tenen motor d’explosió el valor és nul, especialment perquè és una relació que no existeix.
Amb l’ajuda d’Eric Font, especialista de l’estand dels models de la marca Tesla -només fabrica cotxes elèctrics d’alta gamma- de seguida solucionem l’entrellat. “El Tesla X té una acceleració de 0 a 100 km de 2,9 segons, i una velocitat punta de 250 Km hora -ens explica-“; poca diferència doncs entre aquest coet o el monoplaça de Lewis Hamilton… i potser fins i tot amb el de Fernando Alonso, cosa més discutible. Un vehicle, d’altra banda, que segur complica la puntualitat quan un arriba tres hores abans del previst a aquelles reunions de treball urgents. La seva autonomia, punt feble de tots els vehicles elèctrics, és de 500 quilòmetres, cosa que cap altre compleix.
Vehícles autopilot
Tant el model X com l’S de Tesla són ‘autopilot’ -afegeix Eric- que ràpidament matisa: “compte! ‘autopilot’ no és sinònim de cotxes 100% autònoms. Sempre al darrera hi ha d’haver la ma humana”. Però els vehicles van per si sols. I, darrera sorpresa, portes laterals i maleters s’obren i tanquen verticalment de forma automàtica i sense moure un sol dit; com ho feien -manualment aleshores es clar- les dels històrics Chaparral o Lamborghini de James Bond. L’únic punt delicat és el preu: 100.000 euros l’ X i 80.000 l’S. De seguida Eric ens informa que “l’any 2018 és previst treure el Tesla 3, a un preu que rondarà els 35.000 euros”.
Més enllà del punt de certa ficció que sempre apareix en aquestes exposicions, a l’Automobile Barcelona és constata la preponderància de l’electricitat en totes les marques. Toyota segueix liderant els híbrids -hi ha estat invertint i amb èxit els darrers 25 anys- però altres marques com Kia, Renault, Nissan o Smart han apostat directament pels elèctrics 100%. Les resta es mouen en un terreny intermedi en el qual també sorprèn Seat amb un model de combinació de gasolina i gas. Suzuki, no obstant, es manté en el gasolina 100%, mentre Mazda “no incorporarà cap model elèctric fins l’any 2019”.
Un Smart, i encara més petit
Si la versió elèctrica s’imposa com a vehicle de ciutat, com no podia ser d’altra manera Smart -la joint venture de Swatch i Mercedes- li dóna una volta més al cargol dels vehicles que anomenen “suburbans”. Presenta el model Fortwo, una autonomia de 160 quilòmetres i velocitat punta de 130 km/h.
Adquirir-lo a l’Automobile Barcelona té l’avantatge que inclou el sistema de càrrega i la seva instal·lació a casa, tot plegat a una preu mitjà entre 25.000 i 30.000 €. “160 quilòmetres, mirat fredament, pot semblar una distància millorable -manifesta Josep Garrote, consultor d’Smart que els ven com a xurros-, però en una ciutat és gairebé impossible fer-los en un dia. I si tenim en compte que recarregar les bateries és pot fer des d’un endoll mentre esmorzem al bar de al feina el tema canvia. Ara bé: ¿algú hi circula a 130 km/h?” -es pregunta amb encert-.
Renault exposa el darrer model del ZE del qual, a més de poder observar a la vista la simplicitat interna de la unitat de l’estructura que conforma xassís, motor i connexió, també es troba a un preu de venda en la banda mitjana. Quatre passes a l’esquerra hi ha l’estand de Kia, la ‘petita’ empresa coreana de 50.000 treballadors, nascuda el 1944, amb uns ingressos anuals de 44.000 milions de dòlars i que avui dia ‘només’ fabrica tres milions de vehicles l’any que distribueix a 180 països.
Connected Street, on condueix el propi visitant
Finalment, fins el darrer dia de la mostra, el públic pot participar, personalment i al volant, en un dels espais més importants i educatius: el Connected Street. Aquest, impulsat pel Servei Català de Trànsit i el RACC, permet posar a la pràctica les principals millores i ajudes avui implanten totes les marques per a una conducció més segura. És fàcil entendre aquella en què el cotxe aparca de forma automàtica, ja ho veiem tots els dies en els anuncis, però no és tant simple, per exemple, entendre la funció que l’ABS en la frenada o com es controla la direccionalitat.
Tampoc és difícil entendre-ho, acompanyat del didàctic especialista Xavier Feliu quan, i tan sols a una velocitat fixa de10 Km/h fingeix que es despista (ho fingeix, però amb serenitat ho avisa a l’innocent copilot) i automàticament el vehicle frena bruscament a cinc centímetres de la lona que simula un cotxe aturat al mateix davant. “És la frenada d’emergència -emfatitza Feliu- ideal per evitar imprevistos. Els cotxes d’avui estan voltats de sensors, que no els veiem, però que detecten a l’instant els objectes”.
