'Bitter pit': les taques que poden “amargar” la collita de pomes

"El 'bitter pit' ocasiona cada any pèrdues que poden arribar als 5 milions d’euros en tot l’estat espanyol segons l’IRTA, d’aquí la importància de la prevenció."
Pomes Golden delicious amb bitter pit (dreta i esquerra) i sense bitter pit (centre)
Pomes Golden delicious amb bitter pit (dreta i esquerra) i sense bitter pit (centre) | Cedida

El bitter pit és una desordre fisiològic o fisiopatia, i no una patologia, que pateixen les pomes. Es tracta d’unes petites taques de color verd intens-marró que afecten la superfície de la fruita i que deixen el teixit cel·lular just sota la pell amb un aspecte necrosat, sec i esponjós. Tot i ser menys atractives per als consumidors i perdre valor al mercat, les pomes afectades continuen sent comestibles i ben dolces (encara que és cert que on hi ha la taca, el sabor s’amarga). Actualment no existeix cap mètode per eliminar el bitter pit, però des de fa molts anys es coneix que la deficiència en calci (Ca) està relacionada amb la seva aparició. Aquesta alteració té el seu origen en les condicions i maneig en camp i, tot i poder presentar-se ja durant la collita, normalment es desenvolupa després del període de conservació en fred i/o distribució. De manera que el bitter pit ocasiona cada any pèrdues que poden arribar als 5 milions d’euros en tot l’estat espanyol segons l’IRTA, d’aquí la importància de la prevenció.

 

Des de l’IRTA conjuntament amb la Universitat de Lleida (UdL) fa anys que es fan investigacions sobre la incidència del bitter pit en pomes Golden. L’equip dels investigadors Inmaculada Recasens, Jaume Lordan, Simó Alegre i Estanis Torres han desenvolupat un model dirigit a la predicció del bitter pit basat en dos mètodes senzills i innovadors que van ser publicats en 2015 i 2017. Aquests mètodes s’han començat a donar a conèixer al sector fructícola a través de jornades tècniques que formen part del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020. Els pagesos podrien arribar a implementar estratègies de prevenció per reduir-ne la incidència, així com a nivell comercial, es podrien engegar accions des de les centrals abans que el producte entri en la xarxa de distribució.

 

Sobre com prevenir la incidència, el passat mes de febrer, l’article Características de los suelos y su fertilidad en relación con la incidencia de bitter pit en plantaciones de Manzanas Golden, dels autors Jaume Sió, Àngela D. Bosch-Serra, Josep Rosera, Javier Chiné i Jaume Boixadera, publicat a la revista ITEA va ser premiat amb el “Premio Prensa Agraria 2018” de la Asociación Interprofesional para el Desarrollo Agrario (AIDA). Aquest treball es va fer en col·laboració entre el Departament d’Agricultura Ramaderia Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Ciències del Sòl de la UdL amb el recolzament de l’IRTA. La novetat d’aquesta investigació és que es fixa en els sòls de les plantacions amb l’objectiu d’identificar característiques edàfiques que puguin relacionar-se amb la incidència del bitter pit i per tant, ajudar a la presa de decisions a l’hora  l’establir (o no) la plantació. L’article també inclou un model senzill de predicció de bitter pit per decidir a collita si l’emmagatzematge sota frigoconservació és o no convenient.

 

Durant quatre anys es van estudiar 59 parcel·les de poma Golden representatives (pel tipus de maneig del reg i el tipus de sòl) de la Plana de Lleida. Els models obtinguts es van validar en dues campanyes addicionals en un total de 112 plantacions comercials diferents a les anteriors. Les plantacions en grups diferents de sòls van mostrar un comportament estadísticament diferent en quant a l’afectació de bitter pit. De manera que els sòls més aptes, amb menys incidència de bitter pit, eren els sòls poc profunds, amb textures mitjanes, amb elements grollers freqüents, amb baixa capacitat de retenció d’aigua, ben drenats i no salins. Aquests resultats ens demostren la importància de no menystenir el recurs sòl i en concret serien claus a l’hora d’elegir on establir plantacions de poma Golden i decidir sobre el tipus de maneig adequat dels sòls menys aptes, per exemple millorant-ne el drenatge d’aquests. Pel que fa al segon objectiu de l’estudi, es va concloure que l’eficiència productiva, la relació potassi/calci (K/Ca) i el percentatge de nitrogen (N) en el fruit eren els paràmetres més influents sobre la incidència de la fisiopatia en pomes que havien passat per les càmeres frigorífiques, i per tant els models predictius proposats sobre l’interès o no de conservar les pomes en fred es basen en aquests paràmetres.

 

La transmissió d’aquests coneixements des dels centres d’investigació cap als professionals, tècnics i empreses agràries pot ajudar a prevenir i reduir pèrdues econòmiques. Tot i que cal destacar el paper que poden jugar els nous mercats i patrons de consum i d’aprofitament d’aliments en la reducció del malbaratament d’aliments i recursos, ja que des d’aquests sectors alternatius es treballa per donar sortida a aquesta “fruita imperfecta” que no compleix els criteris estètics imperants a les empreses distribuïdores i comercialitzadores.

 

 

Andrea Vidal Durà (Castalla, 1989) és llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de València, màster en Gestió de Sòls i Aigües per la Universitat de Lleida i doctora en Biogeoquímica Ambiental per la Universitat de Leeds (Anglaterra). Actualment treballa com a investigadora postdoctoral al departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, de la Universitat Autònoma de Barcelona, concretament a l’equip d’Edafologia i Química Agrícola.