Setembre a Catalunya ha estat càlid i majoritàriament sec

La majoria del país ha recollit precipitació inferior a la mitjana, amb quantitats molt exigües a Ponent; en canvi, al Montseny, la Costa Brava i punts del litoral Central ha resultat plujós
Temperatures mitjanes a Catalunya durant el mes de setembre de 2019
Temperatures mitjanes a Catalunya durant el mes de setembre de 2019 | Servei Meteorològic de Catalunya

El passat mes de setembre es pot qualificar de càlid al conjunt de Catalunya a excepció de la Vall d’Aran i àrees properes. La major part del territori ha recollit precipitació inferior a la mitjana climàtica, amb unes quantitats molt exigües a Ponent, on el mes es pot qualificar de molt sec. En canvi, al Montseny, Costa Brava i punts del litoral Central ha resultat plujós.

 

El vent de l’oest, predominant en altura, ha comportat l’arribada de fronts i pertorbacions d’origen atlàntic. Algunes d’elles es despenjaven del corrent general i s’aprofundien a la Mediterrània, provocant els episodis tempestuosos que van afectar el litoral i prelitoral i que van descarregar puntualment amb força intensitat. Alhora, aquest flux de l’oest va inhibir tant les masses d’aire fred procedents d’altes latituds com les càlides procedents dels tròpics. Com a conseqüència l'anomalia de temperatura ha estat per sobre de la mitjana climàtica, però sense grans calorades com les que vam tenir els mesos de juny, juliol i, en menor mesura, també l’agost.

La pluja a les 15.54
El temporal de pluja de finals de setembre | Servei Meteorològic de Catalunya

 

Una pertorbació desenganxada del corrent general va provocar un nou episodi de precipitació entre els dies 9 i 11 de setembre. La nit del 9 al 10 van descarregar moltes tempestes i algunes d’elles fortes, però en general la pluja va caure de manera relativament pausada. Les acumulacions més importants al llarg de l’episodi van superar els 70 mm a punts de la ciutat de Barcelona, mentre que a sectors del sud de l’Alta Ribagorça o l’oest del Segrià no hi va arribar a ploure apreciablement. La matinada del dia 10 la temperatura va baixar prou per provocar nevades a l’alta muntanya pirinenca, amb una cota de neu que va arribar a voltar els 2.000 m en alguns sectors del Pirineu, sobretot a l’occidental. De totes maneres, la baixada va ser transitòria i en alguns casos la neu només va agafar per sobre de 2.200 – 2.300 m. En general els gruixos van voltar els 5 cm, però cal destacar que l’estació de Certascan (2.400 m, Pallars Sobirà) va mesurar 13 cm de neu abans que la precipitació es convertís en pluja durant la matinada de dimecres.

 

Entre els dies 20 i 21, una pertorbació ubicada a la Mediterrània es va reactivar per l’arribada d’un front atlàntic. La pluja va ser abundant a diversos sectors del litoral i prelitoral, però  també molt irregular. En canvi, la pluja va ser minsa (o fins i tot inexistent) a bona part del Pirineu, Prepirineu i sectors de ponent, però també a trams del litoral i prelitoral del Tarragonès, el Penedès, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental.