MonPlaneta
El xoc de dues estrelles de neutrons va ser l’origen dels metalls preciosos de la Terra
  • CA

Els astrofísics Szabolcs Márka, de la Universitat de Colúmbia, i Imre Bartos, de la Universitat de Florida, ambdues als Estats Units, han arribat a la conclusió que la col·lisió cataclísmica dues estrelles de neutrons a prop del Sistema Solar, fa uns 4.600 milions d’anys, és la font més probable d’alguns dels materials més cobejats del nostre planeta. Segons afirmen en un article publicat a la revista ‘Nature’, aquell xoc va ser l’origen del 0,3% d’elements més pesants de la Terra que inclouen, entre d’altres, l’or, la plata, el platí i l’urani.

Els meteorits que es van formar en les etapes més primerenques de la història del nostre sistema estel·lar duen restes d’isòtops radioactius i, gràcies a la seva lenta desintegració, es poden fer servir per calcular en quin moment es van formar. Així, els dos científics van comparar la composició de diversos meteorits amb simulacions del passat llunyà de la Via Làctia. En fer-ho, van adonar-se que hi havia hagut una col·lisió de dues estrelles de neutrons, que va tenir lloc uns 100 milions d’anys abans de la formació del nostre planeta i a una distància d’uns 1.000 anys-llum del Sistema Solar.

A la pàgina web de la Universitat de Colúmbia, Szabolcs Márka recorda que la Via Làctia fa uns 100.000 anys-llum de diàmetre, 100 vegades més que la distància entre aquesta col·lisió i el lloc on s’estava formant la Terra, i que si “un esdeveniment comparable que passés avui a una distància semblant del Sistema Solar, la radiació podria fer brillar tot el cel nocturn“.

Així doncs, els dos investigadors creuen que el seu descobriment dóna una dada molt important de la nostra història planetària, “il·luminant els processos involucrats en l’origen i la composició del nostre Sistema Solar”, en paraules d’Imre Bartos, i que “iniciarà un nou tipus de cerca en diverses disciplines, com la química, la biologia i la geologia, per resoldre aquest trencaclosques còsmic”.

Márka afegeix que el seu estudi es fixa en “una pregunta fonamental de la Humanitat: d’on venim i on anem”, afegint que “és molt difícil descriure les emocions enormes que vam sentir quan ens vam adonar què havíem trobat i què vol dir per al futur dins la cerca per una explicació del nostre lloc a l’Univers”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa