Els ulls dels gossos han evolucionat per comunicar-se millor amb els humans

Un estudi sobre les diferències físiques i de comportament entre llops i gossos domèstics indica que l'anatomia facial dels segons ha canviat per adaptar-se a viure amb nosaltres
Gos | Pixabay

Al llarg dels milers d'anys que han conviscut amb els humans, els gossos han desenvolupat nous músculs al voltant dels seus ulls per comunicar-se millor amb nosaltres. Un nou estudi de la Universitat de Portsmouth, a Anglaterra, ha comparat l'anatomia i el comportament dels gossos domèstics amb els dels gossos, arribant a la conclusió que les seves cares han canviat al llarg del temps per adaptar-se a la seva vida amb els humans i entendre-s'hi millor.

 

Publicat a la revista 'Proceedings of the Nacional Academy of Sciences', aquest treball és la primera anàlisi en detall que compara les característiques físiques i de comportament dels gossos amb les dels seus avantpassats, i ha revelat que la musculatura facial de tots dos és essencialment la mateixa amb una diferència important damunt dels ulls: els gossos tenen un petit múscul que els permet aixecar molt les seves celles internes, cosa que els llops no saben fer. Segons els autors, aquest moviment provoca una resposta en els humans que fa que en tinguin més cura, ja que fa que els ulls dels gossos semblin més grans, més semblants als d'un infant i, a més, el moviment s'assembla al que fan els humans quan estan tristos.

 

Un gos al veterinari | Pixabay

 

A la pàgina web de la Universitat de Portsmouth, la psicòloga Juliane Kaminski, que va dirigir l'estudi, conclou que "les proves indiquen que els gossos van desenvolupar un múscul per aixecar la cella interna després que fossin domesticats a partir dels gossos". En aquest sentit, afegeix que "vam estudiar el comportament dels gossos i els llops, i quan són exposats a un humà durant dos minuts, els gossos aixecaven la seva cella interna més i amb més intensitat que els llops". La investigació que ha liderat, conclou, apunta a que aquesta diferència pot ser "el resultat de les preferències inconscients dels humans, que van influenciar la selecció durant la domesticació". Així, la reacció de les persones davant d'aquest moviment de la musculatura facial hauria donat a alguns gossos "un avantatge selectiu" i hauria "reforçat els 'ulls de cadell'" en l'evolució dels gossos.

Un gos esperant a rebre pinso | Ken Reid (Unsplash)

 

Els gossos, a més, fan servir aquest múscul, anomenat AU101, molt més sovint quan els humans els miren que no pas quan no ho fan, remarcant encara més la seva importància en la connexió entre les persones i aquests animals i, en paraules de Kaminski, "crear la il·lusió de comunicació semblant a la humana". L'anatomista Anne Burrows, que també va participar a l'estudi, explica com van comparar els gossos amb els llops i van veure que, en els segons, era poc més que "un grup de fibres irregular", una "gran diferència en espècies separades fa només 33.000 anys" i que, per tant, pensa que es pot atribuir directament a la seva utilitat per a la "interacció social amb els humans". Dels gossos estudiats, de fet, l'única que no tenia aquest múscul desenvolupat era el husky siberià, una de les races de gos més antigues que es coneixen.