Els turistes que arriben a l'estat espanyol són els que més aigua consumeixen al món

El moviment de milions de persones a causa del turisme comporta canvis en l’ús dels recursos hídrics que tenen un impacte molt gran en la gestió i disponibilitat local del recurs
Planeta terra i aigua

Cada vegada que fem un viatge, fem incrementar el consum d’aigua a la nostra destinació, mentre reduïm el consum al nostre origen. Tot i que sembla una obvietat sense rellevància, a nivell global aquest fet provoca importants moviments del consum de zones riques en aigua a zones amb escassedat, tant a escala continental (del nord al sud d’Europa o de nord Amèrica al Carib) però també a nivell regional o nacional (de zones continentals a zones costaneres). El turisme provoca moviments poblacionals que, malgrat ser de curta durada, modifiquen la demanda d’aigua amb el problema afegit que aquest fenomen es dóna en èpoques d’estiatge, quan la disponibilitat del recurs acostuma a ser mínima.

 

Figura 1. Representació dels canvis en el consum d’aigua associats al turisme a diferents continents. Font: Gössling et al., 2012, Linnaeus University, Suècia.
Representació dels canvis en el consum d’aigua associats al turisme a diferents continents. Font: Gössling et al., 2012, Linnaeus University, Suècia.

 

Mentre que l’impacte d’altres activitats com l’agricultura o la indústria en els recursos hídrics estan normalment ben documentats, l’ús d’aigua associat al turisme és encara un àmbit a estudiar. Els primers estudis mostren que tot i que en molts casos el turisme representa un petit percentatge del consum d’aigua a nivell nacional, a nivell local aquestes xifres poden ser molt més altes produint impactes importants. Aquesta situació és més crítica a illes turístiques, com Maurici, Malta, Barbados o Xipre. A part d’aquestes illes, l'estat espanyol és el país amb major percentatge d’aigua per al consum dels turistes.

 

Percentatge d’ús d’aigua per consum domèstic (blau) i pel turisme (taronja) respecte el consum total nacional (100%). Font: Gössling et al., 2012, Linnaeus University, Suècia.
Percentatge d’ús d’aigua per consum domèstic (blau) i pel turisme (taronja) respecte el consum total nacional (100%). Font: Gössling et al., 2012, Linnaeus University, Suècia.

 

Un exemple d’impacte local a la Península Ibèrica es dona a l’Algarve, la província més meridional de Portugal continental i una de les zones més seques del país veí. La demanda d’aigua ha incrementat les darreres dècades, principalment degut a l’increment de zones irrigades i al turisme. L’agricultura suposa el 69% de la demanda, el subministrament domèstic el 27% i la irrigació i manteniment de camps de golf el 10%. Fins la dècada del 2000, el subministrament a aquesta regió provenia principalment d’aigua subterrània. L’any 1998 es va iniciar una estratègia per disposar d’aigua superficial durant els períodes més secs, construint nous embassaments i millorant la xarxa de distribució per als existents. L’estratègia contemplava l´ús d’aigua subterrània per l’agricultura i el golf, mentre que l’aigua superficial hauria de satisfer el consum domèstic. D’aquesta manera el recurs superficial, menys estable al llarg del temps, es destinà a la població, fet que ha resultat en restriccions en el consum en anys crítics des del 2004.

 

Albufeira és una de les ciutats més turístiques d’Algarve, i és el municipi amb un major consum anual de la regió: 12 milions de metres cúbics l’any 2017.
Albufeira és una de les ciutats més turístiques d’Algarve, i és el municipi amb un major consum anual de la regió: 12 milions de metres cúbics l’any 2017.

 

La població a l’Algarve ha crescut un 28% els darrers 20 anys, assolint 451,006 habitants el 2018. Durant l’època d’estiu, però, arriben més de dos milions de visitants, fet que posiciona el turisme com a principal motor econòmic de la regió, però que dificulta el subministrament d’aigua domèstica durant l’època més seca de l’any. A més, el sistema de subministrament d’aigua ha d’estar sobredimensionat respecte la població local, per tal de poder satisfer la demanda durant l’època d’estiu.

 

Volum subministrat per consum domiciliar a l’Algarve els anys 2017 i 2018. El consum els mesos de juliol i agost és més del doble respecte els mesos d’hivern.
Volum subministrat per consum domiciliar a l’Algarve els anys 2017 i 2018. El consum els mesos de juliol i agost és més del doble respecte els mesos d’hivern.

 

Al gener d’aquest any s’ha proposat una llei que permetrà pujar el preu de les tarifes d’aigua domiciliar durant períodes d’escassedat o quan hi hagi restriccions en l’ús de l’aigua. Aquesta pujada afectarà a les propietats amb llicència d’allotjament i a les cases a urbanitzacions tancades. Aquesta proposta ha estat polèmica, vista amb escepticisme pel lobby ambiental i criticada pel lobby d’hotelers que demanen alternatives per millorar l’estalvi d’aigua enlloc de castigar al sector. A més, ambdós sectors assenyalen que hi ha part del subministrament que no es factura, per exemple els serveis de l’ajuntament on l’eficiència d’ús es molt baixa.

 

A nivell global, un estudi dut a terme per la Linnaeus University a Suècia, avaluà 56 països on el turisme es un fenomen important. Tenint en compte el nombre de turistes per any i el període mitjà d’estada al país, el major consum d’aigua per part de turistes internacionals es dona a l'estat espanyol amb un consum de 288 milions de metres cúbics l’any, seguit per França amb 228 milions de metres cúbics.

 

El moviment de milions de persones a causa del turisme comporta canvis en l’ús dels recursos hídrics que tenen un impacte molt gran en la gestió i disponibilitat local del recurs. Per a les properes vacances, fem un ús racional de l’aigua i estalviem en la mesura que sigui possible.