La vespa asiàtica (Vespa velutina) és una de les espècies invasores més perilloses que han arribat a Europa. A casa nostra, però, hi podria haver trobat un depredador natural: l’aligot vesper (Pernis apivorus), una au acostumada a alimentar-se d’himenòpters i que, tal com documenten un grup d’investigadors de diverses institucions catalanes a la revista ‘Bird Studies’, també ataca els nius de vespa asiàtica. Això, segons els científics, obre una sèrie de preguntes sobre quin efecte tindrà aquesta disponibilitat extra d’aliment en les poblacions d’aligot vesper al nostre país i, especialment, quin paper podria tenir com a agent de control de les poblacions de vespa asiàtica.
Les espècies invasores són una de les causes més importsnts de la crisi actual de la biodiversitat. En el cas de la vespa asiàtica, a més, l’alarma que causa no es limita només a la biodiversitat sinó també a l’amenaça que suposa per a l’economia del sector de l’apicultura, ja que l’espècie s’alimenta de l’abella europea (Apis mellifera) i als efectes de les seves picades en els humans. Si bé al seu hàbitat natural té depredadors com l’aligot vesper oriental, fins ara els casos de depredació de vespes asiàtiques a Europa s’havien limitat a la cacera d’individus adults, com les que duu a terme l’abellerol comú, o alguns atacs a ruscs abandonats. Això, però, ha canviat amb la documentació d’atacs a nius de vespa asiàtica per part d’aligots vespers, que han començat a fer-los servir com a recurs per alimentar els seus pollets.
Els científics van fer un seguiment, entre 2011 i 2018, d’una població reproductora d’aligots vespers en una àrea de 177km2 de la Serralada Litoral, recollint les restes de les preses d’un o dos nius cada any i instal·lant càmeres a cinc. L’agost de 2018 es va descobrir el que quedava d’un niu de vespes que tenia unes cel·les per a larves anormalment grans. Com que les restes d’insectes que hi havia al seu interior no eren concloents a simple vista, se’n va fer una anàlisi al laboratori que va revelar sense cap mena de dubte que es tractava de les restes d’un niu de vespa asiàtica. Així es va documentar el primer cas de depredació d’aquesta espècie durant el seu període de reproducció. Per la gran agressivitat de la vespa asiàtica i la potència del seu verí, que els aligots vespers n’ataquin els nius és sorprenent, segons els mateixos investigadors.
Tot i que els descobriments són només en un niu, els científics afirmen que això “obre la porta a unes quantes preguntes” i recomanen fer estudis quantitatius en períodes de temps i abastos més grans per conèixer com s’adapta l’aligot vesper a la presència d’una nova font d’aliment, que podria tenir efectes importants en l’evolució de les seves poblacions. Els nius secundaris de la vespa asiàtica són fàcils de trobar per als aligots i a més, per la seva localització, són menys perillosos d’atacar perquè els deixen menys exposats als depredadors. A més, aquests nius es construeixen a partir de l’agost i el període de cria dura fins al desembre, cosa que coincideix amb el moment de màxima necessitat d’aliment dels aligots, entre juny i setembre, per proveïr els seus pollets i els ofereix una enorme quantitat de larves en el moment que més falta els fan. Això i el fet que és, possiblement, l’únic ocell europeu capaç de destruir nius de vespa asiàtica durant la seva etapa reproductora més activa el pot convertir en un agent de control poblacional molt essencial, i els investigadors recomanen afavorir la presència de l’aligot vesper per mirar de lluitar contra una expansió “aparentment impossible d’aturar”.
