La contaminació del mar amb plàstic és un problema molt greu. Diversos estudis apunten que l’any 2050 serà més fàcil trobar plàstic al peix que en les aigües marines i és per això que s’estan buscant diverses solucions.
Una d’elles la van proposar fa 4 anys dues estudiants de Vancouver, Miranda Wang y Jeanny Yao assumint que ja que era molt difícil que la gent deixés de consumir plàstic com a mínim s’havia d’aconseguir que fos biodegradable. I allò que va començar a la secundària s’ha convertit en una realitat.
El seu projecte era com fer desaparèixer aquests plàstics i després d’anys d’investigació han acnseguit amb uns bacteris que el plàstic es descomposi en CO2 i aigua.
La tecnologia d’utilitza de dues maneres: per netejar les platges i també per produir matèries primeres per prendres de vestir. En primer lloc el plàstic és disolt i els enzims el catalitzen amb el que el plàstic es transforma en fraccions mal·leables. Aquests components es col·loquen a una estació biodigestora, per compostar-se cpm si fossin restes de menjar. El procés es duu a terme en tan sols 24 hores per passar de plàstic a aigua.
