Combinant estudis sobre la principal espècie de mosquit transmissora de la malària, un equip d’investigadors ha descobert que no hi hacap animal que en depengui en exclusiva per alimentar-se. Els científics, per tant, conclouen que les poblacions d’aquest insecte podrien ser reduïdes o fins i tot eliminades per complet sense que els ecosistemes on viuen es veiessin afectats negativament.
Eliminant només aquesta espècie (Anopheles gambiae), es podrien reduir de forma dràstica els nous casos de malària que, l’any 2016, van ser més de 216 milions i van morir entre 450.000 i 730.000 persones, la majoria de les quals nens de menys de 5 anys.
Fins ara s’havien provat un gran número d’estratègies per eliminar o reduir els casos de malària. Una de les solucions més prometedores, però, és la utilització de mosquits modificats genèticament per eliminar completament algunes poblacions locals. A l’Àfrica subsahariana, on es produeixen la majoria de casos de la malaltia, només unes quantes espècies de mosquits d’entre els centenars que hi viuen són considerats vectors de la malaltia.
És per això que un equip de científics de l’Imperial College London (Anglaterra) va iniciar el programa ‘Target Malaria’, que es centrava en l’estudi de l’A. gambiae, considerat el principal transmissor de la malària, per estudiar la seva eliminació. El seu treball, publicats a la revista ‘Medical and Veterinary Entomology’, es va centrar en la predicció dels efectes de la desaparició d’aquesta espècie als ecosistemes on viu. Això els va dur a revisar molts estudis anteriors per veure quin paper hi juga.
Els resultats, prometedors per als seus objectius, van mostrar que, tot i que hi ha alguns animals que s’alimenten d’aquests mosquits, també s’alimenten d’altres espècies i d’una gran varietat d’insectes diferents i, per tant, no n’hi ha cap que necessiti l’existència d’aquests mosquits en concret per a la seva supervivència.
Com que són petits, difícils de capturar i gairebé sempre es mouen de nit, no són una presa que recompensi els esforços ni d’altres insectes ni dels vertebrats. Alguns si que en mengen, i sovint per accident, però els investigadors no han trobat cap prova que siguin un element essencial de la dieta de cap espècie a cap de les zones que habita, ni en la seva forma adulta ni en la larvària. Als bassals on acostumen a pondre els ous els A. gambiae també són els preferits per diverses altres espècies de mosquit i, per tant, la seva desaparició no seria un problema.
D’altra banda, com és lògic, els científics també van estudiar quins eren els competidors d’aquest mosquit. Si una espècie desapareix d’un ecosistema pot provocar que els seus competidors, essencialment els qui obtenen el seu aliment de la mateixa font, es podrien multiplicar per ocupar l’espai que han deixat. Això podria ser un problema perquè, depenent de l’espècie de mosquit que ocupés el de l’Anopheles gambiae, el perill de la malària podria ser substituït per d’altres com, per exemple, la febre groga. Aquesta és la seva principal preocupació tot i que els estudis que han fet fins ara i l’experiència de campanyes anteriors d’eliminació de mosquits ha tingut resultats contradictoris.
De moment, el projecte ‘Target Malaria’ començarà un estudi de 4 anys liderat per les universitat de Ghana i d’Oxford (Anglaterra) per estudiar l’A. gambiae a un dels seus hàbitats naturals i veure si aquest descobriment, que podria salvar la vida a milions de persones, és una solució factible a un dels mals més antics de la humanitat.
