Catalunya va perdre un 13% dels seus animals entre 2011 i 2015

Tanmateix, revela que el risc d’extinció d’espècies és baix tant a per aus nidificants com per a la resta de grups faunístics, segons el darrer Informe sobre l’estat del Medi Ambient a Catalunya
El Parc Natural del Montseny
El Parc Natural del Montseny | xx

 

La secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, ha presentat aquest dimarts al matí el darrer Informe Sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que correspon al període 2011-2015 i s’elabora en el marc del Conveni d’Aarhus sobre accés a la informació, participació pública i accés a la justícia en matèria de medi ambient. Sobre la biodiversitat i patrimoni natural del país, el document mostra un augment de la superfície protegida a Catalunya de 3.928 hectàrees, que representa un 31,77% del total. Els espais de protecció especial han augmentat un 1,01% fins a arribar al 9,6% de la superfície protegida i també han augmentat el nombre de zones protegides per figures internacionals, com les reserves de la biosfera o d’importància per al Mediterrani. La darrera és les Terres de l’Ebre, declarada reserva de la biosfera el 2013. L’hàbitat d’interès comunitari dominant a Catalunya són els boscos, tot i que el canvi més significatiu en les cobertes de sòl durant els anys estudiats és l’augment de la superfície cremada, a causa de l’incendi de l’Alt Empordà de 2012. Quant a la fauna, l’Indicador de la Vida al Planeta mostra que les 258 espècies d’animals salvatges monitoritzades a Catalunya van davallar en el període 2011-2015, amb una reducció del 13% del nombre d’exemplars d’ocells, papallones, mamífers, rèptils i amfibis. El canvi climàtic continua incidint en la disminució d’espècies d’ambients més freds i la consolidació d’altres més càlides ja que, globalment, la temperatura mitjana anual a Catalunya dels darrers 66 anys ha augmentat a un ritme de 0,23 °C cada dècada.

L'emissió de gasos baixen lleugerament i augmenten les energies renovables

Les emissions de gasos d'efecte d’hivernacle van patir un descens entre 2007 i 2015 que s'atribueix l’efecte de la crisi econòmica, que va afectar especialment sectors molt intensius en carboni com la construcció, la indústria i el transport. Així, la relació entre les emissions i l’evolució del PIB mostra un descens des de principis de la dècada passada: l’any 2015 va ser un 36% menys que el 2000 i un 15% menys que el 2010.  Per sectors, entre el 2010 i 2015 les emissions van caure en tots llevat l’agricultura, que va incrementar-les un 13%. El total mostra una reducció del 14% entre aquells anys. D’altra banda, en aquell període la producció d’energia renovable va pujar un 20% per la contribució de l’energia eòlica i, en menor mesura, per l’energia solar i l’ús de biomassa. La contribució de les energies renovables en la producció d’energia bruta elèctrica es va incrementar un 11,5% entre el 2010 i el 2015, situant-se en el 18,5% del total, però es constata una gran variabilitat interanual en la producció per la dependència dels aprofitaments hidràulics, els episodis de sequera i el lent creixement de la energia eòlica. S’ha mantingut la tendència a la baixa en el consum d’energia observada des de l’inici de la crisi econòmica, amb una reducció de del 9%. L’any 2014, però, es va produir un lleu repunt, que podria indicar un canvi de tendència. A més, es confirma la tendència a la baixa del consum d’energia primària procedent del carbó (–81,28%), del petroli (–13,2%) i de gas natural (–18%), amb repercussions positives sobre el medi ambient, encara que existeix una forta dependència d’aquestes fonts i també de l’energia nuclear, que representa el 78% de l’energia primària produïda a Catalunya.

Parc eòlic
Parc eòlic | territori.scot

La generació de residus baixa pel canvi d'hàbits i un major aprofitament

Pel que fa als residus, la generació total va baixar un 19,3% (830.000 tones) entre 2008 i 2013 per la crisi econòmica, mentre que entre 2013 i 2015 va augmentar un 6,6% amb la recuperació. També es va reduir la generació de residus municipals (12%) entre 2010 i 2015, tot i que l’últim any d’aquest període pujar un 3%. Quant als residus per càpita, minven cada any. El 2015 van ser d’1,35 kg per habitant i dia, un 18% menys que el 2010, per l’augment de la sensibilització ciutadana i la situació econòmica. La recollida selectiva de residus municipals es va reduir un 15% entre 2010 i 2015, amb un mínim el 2013 (un 35,9% del total), associat a la sostracció il·legal de materials, la relaxació dels hàbits de la població i un major aprofitament de materials. La generació de residus industrials, per la seva banda, es va reduir un 13,5% entre el 2010 i el 2015, encara que es manté estable des de 2013. Finalment, la generació de residus de la construcció ha mantingut una tendència a la baixa però menys acusada que els primers anys de la crisi. El 2015 es van generar un 17% menys que l’any 2010, i un 74% menys que el 2006. S’observa un lleu increment de producció entre 2013 i 2015, la qual cosa indica una certa recuperació del sector.

 

La contaminació s'estabilitza

Pel que fa a la presència de diòxid de nitrogen, partícules PM10 i ozó troposfèric, els contaminants més crítics a Catalunya, s’ha observat una estabilització de NO2 i una baixada de PM10 a l’àrea de Barcelona, Vallès i Baix Llobregat, la zona més conflictiva per l’elevat trànsit de vehicles i on l’any 2011 hi va haver 7 superacions del valor límit diari, 6 el 2012 i 2 el 2015. La principal font emissora de NO2 continua sent el transport terrestre, seguida de la indústria. Entre 2011 i 2014 es van reduir les emissions d’aquest contaminant un 20% a Catalunya. Pel que fa a PM10, la principal font emissora és el transport terrestre, marítim i el sector domèstic. Entre el 2011 i el 2014 també es va reduir l’emissió d’aquest contaminant un 10% de mitjana. Quant a l’ozó, influït per les condiciones meteorològiques, es va apreciar una progressió a l’alça des del 2007 al 2010, un descens el 2011, una estabilització el 2014 i una pujada el 2015. La zona més afectada és la Plana de Vic. Pel que fa a la contaminació acústica, el percentatge de població exposada a soroll elevat ha disminuït entre un 15 i un 10% en el període 2011-2015. A més, en l’últim període estudiat s’han aprovat més de 300 mapes de capacitat acústica municipals, passant dels 50 del període 2006-2010 als 352 entre 2011-2015.

Tram del riu Gaià
Tram del riu Gaià | Departament de Territori i Sostenibilitat

 

La despesa d'aigua cau però l'estat de les masses d'aigua empitjora

El consum d’aigua per càpita el 2015 va ser de 117 litres per persona i dia, un 3,4% menys que el 2010 i un 12% menys que el 2006. Això no va ser només per la crisi econòmica sinó per l’eficàcia de la implantació de tecnologies domèstiques més eficients. La producció d’aigua dessalada va disminuir un 31,3% entre 2010 i 2015 per la crisi econòmica i l’augment de les precipitacions. Tanmateix, a partir del 2014 s’observa una tendència a l’alça. Igualment, l’aigua reutilitzada va disminuir un 12% entre el 2010 i el 2015, mentre que el nombre de depuradores en servei va augmentar més d’un 27%, passant de 389 el 2010 a 495 el 2015. Pel que fa a la qualitat, ha disminuït el percentatge de masses costaneres en bon estat, del 84,2% al 71,1% entre el 2010 i 2014. El percentatge d’embassaments en bon estat també s’ha reduït i ha passat del 84% l’any 2012 al 57% l’any 2015, com el percentatge de massa d’aigua subterrània en bon estat, que ha passat del 51% del 2012 al 41% el 2015. L’estat ecològic i químic dels rius ha empitjorat sensiblement. Mentre que entre 2007 i 2012 un 60,9% era bo o proper a bo i un 33,1% tenia un estat dolent al període 2013-2015, amb dades parcials del 60%, un 18,6% es qualificava de bo o proper a bo i un 41% dolent. Concretament, l’any 2015 només un 27% de les masses d’aigua de Catalunya presentaven un bon estat, i un 34% un estat dolent. Els principals riscos observats són la contaminació química, principalment per excés de nitrats i la sobreexplotació del recurs.



Comentaris

envia el comentari