Un ascensor fins la Lluna podria ser fàcil de fer i costar només 1.000 milions d'euros

Dos estudiants publiquen un treball on confirmen que seria possible construir-lo amb la tecnologia disponible a dia d'avui, ressuscitant un projecte que havia quedat confinat a la ciència-ficció
Representació clàssica d'un ascensor espacial sortint de la Terra en direcció a la Lluna
Representació clàssica d'un ascensor espacial sortint de la Terra en direcció a la Lluna | Pixabay

La idea de construir ascensors a l'espai ha estat explorada per tots els qui han pensat algun cop a visitar l'espai, fins i tot abans que això fos ni remotament possible: el primer lloc on va aparèixer com a especulació va ser a la ciència-ficció, a finals del segle XIX. Gairebé un segle més tard, però, el concepte continuava ben present, ja que el nord-americà Jerome Pearson i el soviètic Yuri Arsutanov encara hi treballaven -i en van fer conferències i articles- a finals de la dècada dels 70 del segle passat. El darrer avenç en aquesta línia d'investigació el porten dos estudiants d'astronomia: Zephyr Penoyre, de la Universitat de Cambridge (Anglaterra) i Emily Sanford, de la Universitat de Columbia (Estats Units). En un article publicat a l'arxiu de recerca online arXiv, tots dos proposen que és possible construir un ascensor d'aquest tipus a un cost sorprenentment barat: 1.000 milions d'euros, cosa que entra en les possibilitats no només de la majoria de  països sinó també d'algunes de les persones més riques del món, possibilitant, fins i tot, que es converteixi en realitat per iniciativa privada.

 

 

Segons aquests dos estudiants, el seu ascensor, que han batejat coom a Spaceline, tindria com a element central un cable que estaria ancorat a la Lluna i aniria a parar l'òrbita de la Terra, a més de 300.000 quilòmetres de distància. L'ascensor, és clar, no pot unir els dos cossos directament, ja que el moviment relatiu de tots dos ho fa impossible. Arribar fins a uns 40.000 quilòmetres de la superfície terrestre, en canvi, permetria fer la major part del viatge sense aquest problema. La versió més simple de Spaceline, tal i com explica el document, seria poc més gruixut que una mina de llapis i pesaria uns 40.000 quilos, una capacitat que és dins dels límits dels darrers models de coets de la NASA i de companyies privades com SpaceX. Pel que fa al material del cable, es podria fer de Kevlar o d'altres materials existents. Així, un cop traslladat en coet de la Terra al punt de l'òrbita on s'acaba el cable, tens per la gravetat del nostre planeta, es podria pujar a bord d'un vehicle solar que s'hi "enfilés" fins la Lluna i fes el procés contrari per tornar a la Terra.

La "sortida de la Terra" capturada per la càmera d'Anders durant la missió Apol·lo 8 | William Anders / NASA

 

Penoyre i Sanford afirmen que, malgrat el cost inicial de construir aquest ascensor, a llarg termini podria ser enormement més econòmic que el transport espacial actual, especialment si, en el futur, es comencen a dur a terme operacions comercials a la Lluna com ara l'establiment de mines, ja que el transport dels materials extrets del satèl·lit fins al nostre planeta podria ser molt més barat, i probablement segur, fent servir un ascensor que no pas depenent de naus espacials per a fer tot el trajecte. Segons l'Institut Americà d'Aeronàutica i Astronàutica, de fet, un ascensor lunar podria recuperar la inversió en només 53 viatges de mercaderies entre la Terra i la Lluna. Aquestes perspectives fan estrany, doncs, que durant les darreres dècades s'hagi posat tan poca atenció a aquesta tecnologia que, deixant de banda algunes petites iniciatives de la NASA, ha estat imaginada i treballada per particular sense que, a més, hi hagi hagut cap gran inversor tipus Elon Musk que permetés una feina continuada i en profunditat. Qui sap si ara, amb aquest nou pas endavant i unes perspectives de retorn econòmic molt més prometedores, els ascensors espacials comencen a fer-se realitat.