Aconseguir la fusió nuclear és només qüestió de temps

Aquesta font d'energia tan perseguida sembla ser cada cop més a prop, tot i que les renovables podrien ser, pel seu baix cost, un entrebanc per al seu desenvolupament
L'interior d'un reactor de proves de fusió nuclear nord-americà
L'interior d'un reactor de proves de fusió nuclear nord-americà | Domini Públic

La fusió nuclear és des de fa dècades, una de les esperances de futur de la Humanitat per aconseguir energia neta i en prou quantitats com per satisfer fàcilment les necessitats energètiques de tot el món. Tot i que aquest objectiu sempre ha semblat gairebé inabastable, els avenços han estat constants i, segons els experts, el dia que es pugui controlar aquesta font d'energia, la mateixa que fan servir les estrelles, és cada dia més a prop. El govern britànic, per exemple, va anunciar fa poc que invertiria 200 milions de lliures esterlines per aconseguir que, el 2040, ja hi hagi un reactor de fusió operatiu i subministrant electricitat a la població. Segons sembla, hi podria haver alguns prototips en funcionament fins i tot abans del 2025, tot i que els reptes que queden per davant continuen sent moltíssims.

 

La fissió nuclear és el procediment emprat fins ara per obtenir energia dels àtoms i, malgrat els seus molts avantatges, també té inconvenients enormement perillosos, com es va poder comprovar en els accidents de les centrals de Txernòbil (Ucraïna) o Fukushima (Japó). La fusió, en canvi, és molt diferent. A totes les estrelles, milions de tones d'hidrogen xoquen constantment, en condicions de temperatures i pressions altíssimes. A causa d'això, els enllaços entre aquests àtoms es trenquen i es fusionen forman àtoms d'heli, més pesant, alliberant grans quantitats de llum i temperatura. Així doncs, si aquest procés es pogués reproduir a la Terra, la generació d'energia seria altíssima, amb molt pocs residus i sense els perills de la fissió.

Un prototip de reactor ZETA de fusió nuclear
Un prototip de reactor ZETA de fusió nuclear | Timitrius

En essència, la fusió nuclear es podria aconseguir escalfant hidrogen fins a més de 100 milions de graus, fins que deixi de ser un gas per convertir-se en plasma i, aleshores, fer servir imants molt potents per tal que els àtoms es fusionin. Amb aquest objectiu, 35 països es van unir en el projecte Iter que, actualment, està construint un gran reactor de proves al sud de França, amb la meta de generar plasma el 2025. Aquest pas, però, és el més difícil de tots, i a més la posada en funcionament de l'Iter el 2025 no està clara. Mentrestant, el Regne Unit continua tenint el projecte més gran d'aquestes característiques, el Jet, de la Unió Europea. Després del Brexit, però, no se sap què passarà amb el finançament comunitari del projecte ni, tampoc, del paper del Regne Unit a l'Iter, raó per la qual el govern britànic ha anunciat la inversió esmentada anteriorment.

 

La Xina, l'Índia, Rússia i els Estats Units, per la seva banda, també treballen en els seus propis reactors de fusió. A més, dotzenes de companyies privades també investiguen en el mateix sentit però amb aproximacions i idees diferents, alguna de les quals podria acabar tenint èxit. Aquesta cursa és especialment important en un moment com el present, en què el canvi climàtic s'ha convertit en una de les amenaces més grans a què s'enfronta el planeta i a què només es pot plantar cara amb una enorme reducció de les emissions de diòxid de carboni per frenar l'escalfament del planeta. El sector energètic és un dels més assenyalats en aquest sentit i, a més de la investigació en la fusió, la implantació d'energies renovables com la solar i l'eòlica, entre d'altres, també avancen per aconseguir-ho. Aquesta alternativa, a més, és una rival directa de l'energia provinent de la fusió perquè, a diferència d'aquesta, ja existeix i els seus costos són cada cop més baixos. La cursa, però, continua, i del seu èxit, sigui en la forma que sigui, en depèn una part molt important del nostre futur.