Miquel Porta: “Mengem plàstic i orinem plàstic cada dia”

L’investigador i expert en Salut Pública alerta dels perills dels components tòxics associats als plàstics en una conferència a Endesa tot coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient
Miquel Porta, investigador i expert en Salut Pública ha impartit una conferència a la seu d'Endesa
Miquel Porta, investigador i expert en Salut Pública ha impartit una conferència a la seu d'Endesa | M.R.F.

Miquel Porta (Barcelona, 1957) és doctor, catedràtic de Salut Pública de la UAB i investigador i, aquest dimecres, ha estat el protagonista de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient a Endesa. L'elèctrica l’ha convidat a impartir una conferència sota el títol “Mengem plàstics?” per tal de conscienciar els treballadors de la importància dels components tòxics que tenim al voltant. De fet, Endesa, ha començat a prendre mesures per tal de reduir l’ús de plàstics i, per exemple, les màquines de cafè fan servir gots compostables i les fonts d’aigua ja no incorporen gots de plàstic, que s’han substituit per ampolles de vidre reomplibles. La xerrada s’emmarca dins de les accions Plàstics Zero, iniciativa que va néixer per part dels empleats i té com a objectiu reduir en un 60% els plàstics d’un sol ús a les oficines de l'empresa. Aquesta iniciativa és una millora per al medi ambient, però la conferència del doctor Porta s’ha centrat específicament en els efectes dels components tòxics associats al plàstic en els humans, en aquells que són presents al nostre organisme. 

 

Mengem plàstic, doctor Porta?

Mengem plàstic cada dia i orinem plàstic cada dia. És així. A tots els humans hi trobem presència de components tòxics. Amb major o menor proporció però a tots. Tenim una barreja de contaminants al cos que, al llarg de la vida, fluctua. Alguns els anem acumulant i d’altres s’excreten però hi estem exposats constantment. Si mirem cadascun dels compostos per separat, la quantitat és baixa, però quan analitzem el conjunt la cosa canvia. És per això que reduir el plàstic no és només pel medi ambient, que també, és per nosaltres, per la nostra salut, perquè si canviem els usos i els hàbits, la concentració de residus plàstics a l’organisme baixarà.

 

De quins compostos estem parlant?

D'alguns com el Bisfenol A, que s’utilitza per la fabricació de plàstics de biberons i ampolles d’aigua, els PCB, els ftalats. Però no són només els d’ara, també portem a l'organisme substàncies tòxiques antigues que ja estan prohibides, com els PCB, per exemple. Les conclusions d’un estudi mostra que el risc de càncer de mama en les dones és tres vegades més alt si, quan eren al ventre matern, les seves mares tenien més concentració de DDT, un producte pesticida prohibit des dels anys 70 però que es continua detectant en adults i en nadons. 

 

Pel que fa als compostos plàstics, com actuen sobre la nostra salut?

Són els anomenats disruptors endocrins o hormonals, subtàncies que comporten com a falses hormones al nostre organisme i que poden perjudicar-nos la salut i provocar reaccions adverses. Cada cop és més clar que en l’obesitat i en la diabetis, aquests contaminants i residus plàstics hi juguen un paper. No són l’únic factor però en són un, especialment pel què fa a la diabetis. O fins i tot en l’aprenentatge dels escolars, per exemple, hi ha prou coneixement de l’efecte que tenen aquests tòxics. 

 

Alguna cosa més?

Els tòxics, a dosis baixes constants al llarg de tota la vida, contribueixen a la infertilitat, l’endometriosi, malformacions congènites, transtorns hormonals, diabetis -com deia- però també a malalties neurològiques, immunològiques o autoimmunes.

 

És inquietant. Deia que mengem plàstic cada dia. Tot és a través de l’alimentació?

És la principial via d’entrada, a través dels envasos, però no només. També els respirem de la roba que portem, de les cortines o moquetes de casa, la cortina de la dutxa, dipositius electrònics, joguines, o les que arriben a través de la pell amb productes cosmètics, cremes solars o fins i tot tiquets de caixa… Una de les pitjors coses que es pot fer quan neix una criatura és pintar l’habitació i comprar-se un cotxe. Quan es pinta una casa o una habitació li hauríem de donar temps. Crec que hi ha moltes coses que sabem però no apliquem perquè tenim pressa, i quan portem molts dies a casa els sogres, el que volem és tornar a casa.

 

Aleshores com ho hauríem de fer? Si hem de tenir en compte totes aquestes amenaces sembla molt difícil…

M’agrada dir, de forma col·loquial, que no ens hem “d’enneurar”. Ens hauria d’interessar i preocupar però partint de la base que no podem ser herois. Necessitem l’ajuda de les ciutats i de les empreses. L’acció individual és necessària i eficaç i per raons ètiques tenim l’obligació de fer coses, no podem exigir als polítics i a les empreses que prenguin mesures si nosaltres no fem res. Però és fals que tot depengui d’un individu o de la política perquè hi ha moltes xarxes, com les associacions de pares i mares de les escoles, que poden provocar petits canvis als menjadors escolars. Al lloc de treball tu sol no pots canviar-ho tot, no pots ser el Quixot en defensa del medi ambient i la salut pública. Jo espero, per exemple, que les empreses un dia tinguin rentaplats, permetent que el treballador pugui fer servir estris de vidre sense haver de rentar-los a la pica del lavabo. Ho he preguntat al Centre de Recerca on treballo i la resposta ha estat “tu de què vas?”.