Quan s’acabi el segle XXI, la quantitat de menjar necessària per alimentar la població mundial, que segons l’ONU serà d’uns 10.900 milions de persones, serà gairebé un 80% superior a l’actual, si més no si ho mirem en calories. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un equip de la Universitat de Gottingen, a Alemanya, després d’un estudi les conclusions del qual han estat publicats a la revista ‘PLOS ONE’.
Les raons, a més, no s’atribueixen a l’augment poblacional per sí sol que, segons aquest treball, només seria responsable d’un 60% del creixement de les necessitats calòriques mundials entre 2010 i 2011. Més del 18% d’altra banda, provindrà de l’augment que s’espera que hi hagi en l’alçada i el pes mitjans de la població humana, que causarà una tendència sostinguda a l’alça de l’Índex de Massa Corporal arreu del món. Així, a finals del segle XXI cada persona, de mitjana, necessitarà 253 kcal diàries més, de mitjana, de les que necessitava el 2010. La diferència entre el grau de satisfacció d’aquesta nova necessitat, a més, podria ser una altra font de desigualtats entre països rics i països pobres.
En termes més comprensibles, l’augment de l’IMC i de l’alçada mundials, combinats amb el creixement de la població, suposa que el 2100 serà necessària una quantitat extra d’aliments comparables a la que, actualment, serveixen per alimentar dos països tan grans com l’Índia i Nigeria alhora. Repartit entre totes les persones del món, però, aquest augment voldria dir que, respecte la dieta mitjana actual, cada persona hauria de menjar dos plàtans grans o una ració de patates fregides més cada dia perquè la seva dieta fos de 253 calories més.
El problema, però, és que l’ús que estem fent actualment del sòl per alimentar tota la població mundial ja està fent que es degradin i la seguretat alimentària pugui estar en perill. Augmentar l’estrès a què sotmetem el nostre planeta per aconseguir complir amb les necessitats de 2100, doncs, no només sembla impossible sinó que, segurament, seria molt contraproduent i hi hauria una caiguda sobtada en la disponibilitat d’aliments, sobretot si ho combinem amb els efectes del canvi climàtic. És per això que, fa pocs mesos, l’IPCC de les Nacions Unides va fer una crida a canviar la dieta per evitar aquest horitzó que podria ser desastrós.
Els canvis en la dieta no necessàriament han d’anar en la línia d’eliminar el consum de carn sinó, sobretot, d’aprofitar al màxim la producció mundial d’aliments de tot tipus i eliminar el malbaratament. Treballar en aquest sentit, de fet, no només seria bo per a les necessitats calòriques del món sinó també per reduir les emissions de la indústria de l’alimentació, i és per això que entre les empreses més grans del món ja hi comença a haver alguns moviments en aquest sentit. Per veure l’èxit de tot plegat, però, haurem d’esperar a finals de segle.
