Més enllà dels tòpics, l’aigua és un element essencial per al nostre futur i, per tant, l’hem de fer servir de manera sostenible. Els recursos hídrics i tots els serveis que ens proporciona seran, si es fan servir adequadament, claus per reduir la pobresa i garantir no només el creixement econòmic sinó també la sostenibilitat ambiental, tenint un impacte directe enorme sobre milions de persones ja que afecten la seguretat alimentària i energètica, la seva salut i el benestar dels ecosistemes de la Terra. És per això que, enguany, les Nacions Unides han triat que “No deixar a ningú enrere” sigui el tema central del Dia Mundial de l’Aigua, que se celebra aquest divendres 22 de març. L’expressió, adaptada de la principal promesa feta de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, té una meta claríssima: que tothom pugui beneficiar-se del progrés del desenvolupament sostenible i que serveixi per a millorar les condicions de vida de tota la Humanitat, sense distincions de cap tipus.
Justament, l’Objectiu 6 de Desenvolupament Sostenible té com una de les seves finalitats garantir una gestió sostenible de l’aigua a tot el planeta de cara a l’any 2030. No obstant això, encara queda molta feina per fer, ja que a dia d’avui encara hi ha milions de persones arreu del món que no tenen aigua potable a casa, a l’escola, a la feina, a la granja… fent que la seva vida sigui molt complicada i estiguin subjectes a problemes econòmics, d’alimentació i de salut gravíssims. Segons les Nacions Unides, moltes d’aquestes persones pertanyen a grups marginats, cosa que els fa encara més difícil aconseguir i gestionar l’aigua potable que tant necessiten. L’ONU estableix que “el dret a l’aigua potable i el sanejament és un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida i de tots els drets humans” i que, per tant, tothom n’hauria de tenir prou, segura, acceptable, accessible i assequible per al seu ús personal i domèstic, que va del consum directe a la preparació d’aliments i a la neteja tant d’ells mateixos com de les seves llars.
Segons les Nacions Unides, els ‘motius’ que fan que algunes persones pateixin discriminació en l’accés a l’aigua són el sexe i el gènere; la raça, l’ètnia, la religió, la condició de naixement, la casta, l’idioma i la nacionalitat; la discapacitat, l’edat i l’estat de salut i la tinença de béns, el lloc de residència i la situació econòmica i social. Durant els darrers temps, a més, la degradació del medi ambient, el canvi climàtic, el creixement demogràfic, els conflictes, els fluxos migratoris i els desplaçaments forçosos s’han convertit en factors cada vegada més importants tant per sí sols com sumant-se als preexistents. Per complir l’ODS 6, doncs, cal incloure totes aquestes persones i que els serveis d’abastiment d’aigua també satisfacin les seves necessitats i els tinguin en compte en la presa de decisions.
Al nostre país, tot i que actualment les reserves d’aigua estan a un nivell acceptable, una bona gestió dels recursos hídrics és absolutament imprescindible per garantir un futur millor per a tothom, i tant les administracions públiques com les entitats privades han de fer un esforç tant per fer-ne un ús racional com per garantir que l’aigua no sigui un bé de luxe fora de l’abast de les persones amb menys recursos. Les Nacions Unides fan un gran esforç a través d’iniciatives com l’Aliança Mundial d’Operadors d’Aigua, que fomenta la col·laboració entre operadors per millorar l’eficiència i l’abast del subministrament, però tothom ha de fer allò que sigui a les seves mans per garantir que una cosa tan bàsica com l’accés a l’aigua potable no pugui ser negada a ningú.
A més de les millores en el sistema de tractament d’aigües que s’han introduït durant els darrers temps, a Catalunya també s’han fet passes importants per assegurar que ningú no es quedi sense subministrament per no poder pagar-lo, una circumstància que va començar a ser cada cop més freqüent en moltes famílies vulnerables a partir de l’inici de la crisi econòmica. Així, el 2012, Aigües de Barcelona, dins del seu compromís públic amb l’assoliment del Objectius de Desenvolupament Sostenible, va crear un Fons de Solidaritatper donar resposta a aquestes situacions i assegurar que cap usuari vulnerable pateixi un tall del subministrament.
Des d’aleshores, el Fons ha signat convenis amb 22 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’empresa, a més de deixar de cobrar el consum a gairebé 25.000 famílies, cosa que suposa una reducció de pràcticament el 50% en els seus rebuts, ha condonat el deute que havien acumulat abans que fossin classificades com en situació de vulnerabilitat, cosa que permet l’accés als ajuts del fons. Com a complement, la companyia també va crear una tarifa social que, des del 2014, fa un 25% de descompte en la tarifa domèstica a aturats, jubilats, vidus i a qui rebi una pensió mínima per incapacitat permanent, a més d’altres bonificacions per a llars on viuen més de tres persones o amb persones dependents i que, el 2018, van beneficiar més de 21.000 famílies.
En un dia com avui, és especialment important recordar que absolutament tots, dels individus fins als governs i les empreses privades, tenim una responsabilitat i un deure enormes envers un repte tan gran com el de la gestió dels recursos hídrics i, alhora, amb el manteniment del funcionament de l’economia, l’abastiment de la població i el manteniment del cabal ecològic dels rius, que protegeix els seus ecosistemes. Així, l’optimització i la reducció del consum d’aigua i la posada en marxa de sistemes de reutilització, incloent el desenvolupament de noves tecnologies, són elements claus que poden marcar la diferència entre un futur sostenible o un on l’escassedat d’aigua aboqui milions de persones a tot el món a migrar o veure’s involucrades en conflictes.
