Un equip internacional de científics, encapçalat per experts de la Universitat de Stanford (Estats Units) i la Universitat Autònoma de Barcelona, ha arribat a la conclusió que, per bé que és d’esperar que els arbres del món continuïn absorbint quantitats importants de diòxid de carboni fins a finals d’aquest segle, podria ser que a partir d’aleshores la seva capacitat es veiés compromesa, segons han explicat en un article publicat a la revista ‘Nature Climate Change’.
Segons explica César Terrer, acadèmic postdoc de Ciències de la Terra a Stanford, “mantenir els combustibles fòssils a terra és la millor manera de limitar l’escalfament addicional, però aturar la desforestació i preservar els boscos perquè puguin créixer més és la nostra següent millor solució”.
El CO2 és el gas d’efecte hivernacle que més contribueix a l’escalfament global però, a més, és aliment per als arbres i les plantes. Gràcies a ell i en combinació amb nutrients com el nitrogen i el fòsfor, els vegetals creixen i prosperen, però a mesura que les concentracions de CO2 augmenten, les necessitats dels altres nutrients per compensar la dieta, també.
La qüestió de quant diòxid de carboni més poden absorbir els arbres si no hi ha prou nitrogen i fòsfor, doncs, és una pregunta crucial a l’hora de fer prediccions acurades sobre l’escalfament global. Diversos experiments, com la fumigació de boscos amb diòxid de carboni i el cultiu de plantes en càmeres plenes de gas han proporcionat dades importants, però no hi ha una resposta definitiva.
Per predir amb més precisió la capacitat d’arbres i plantes de segrestar diòxid de carboni en el futur, els investigadors van sintetitzar dades de tots els experiments fets fins ara en pasturatges, matolls, terres de cultiu i sistemes forestals. Fent servir mètodes estadístics i aprenentatge automàtic, van quantificar quants nutrients de terra i factors climàtics limiten la capacitat de les plantes i els arbres per absorbir diòxid de carboni addicional.
Els seus resultats mostren que els nivells de diòxid de carboni esperats per a finals de segle haurien d’augmentar la biomassa de les plantes en un 12%, en permetre que les plantes i els arbres emmagatzemin més diòxid de carboni, una quantitat equivalent a sis anys d’emissions actuals de combustibles fòssils.
L’estudi destaca les associacions importants que els arbres forgen amb els microbis i els fongs de terra per ajudar-los a absorbir el nitrogen i el fòsfor addicionals que necessiten per equilibrar la ingesta addicional de diòxid de carboni. També destaca el paper crític dels boscos tropicals, com els de l’Amazònia, el Congo i Indonèsia, com a regions amb el potencial més gran per emmagatzemar carboni addicional.
