L’any 2050, la ciutat de Barcelona podria tenir unes temperatures tan càlides com Múrcia. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi que ha estat publicat a la revista ‘PLOS ONE’ i que ha calculat com canviaria el clima de 520 grans ciutats d’arreu del món si la temperatura de la Terra augmenta 2ºC per sobre dels nivells preindustrials, és a dir, si els governs mundials fracassen en la seva aplicació de l’Acord de París, que vol limitar l’augment de les temperatures a 1,5ºC reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 45% l’any 2030 i aconseguir una activitat humana neutra en carboni de cara, precisament, al 2050.
En aquest escenari, el clima que té actualment Barcelona seria el que tindria Londres (Anglaterra) i el clima d’Edimburg, a Escòcia, correspondria al que a dia d’avui té París. Més enllà d’aquestes dades, però, les més preocupants a nivell global són les d’altres grans ciutats del món, com Singapur o Kuala Lumpur, que tindrien unes condicions climàtiques que no ha tingut mai cap urbs d’aquestes magnituds. I si aquestes dues ciutats actualment sumen una població de tretze milions d’habitants, més d’una cinquena part de les ciutats estudiades es trobarien en una situació semblant, deixant una gran part de la població humana del nostre planeta a mercè de riscos molt greus i que poden tenir conseqüències més enllà de les zones on viuen.
A Europa, les simulacions del treball indiquen que els hiverns i els estius europeus veuran com les seves temperatures mitjanes augmenten 4,7ºC i 3,5ºC, respectivament, una pujada equivalent a la que es produiria si les ciutats es desplacessin uns 1.000 quilòmetres al sud. Actualment, segons l’IPCC, les temperatures globals ja han pujat un grau , tot i que l’organisme també afirma que encara és possible limitar l’escalfament del planeta als límits definits per l’Acord de París si es prenen mesures dràstiques i immediates. Aquesta, afirmen, és l’única manera d’impedir que la humanitat entri en un escenari incert on “l’únic” problema no serien les temperatures sinó, de retruc, la pujada del nivell del mar, que podria deixar sense llar centenars de milions de persones arreu del món.
