La Zona d'Exclusió de Txernòbil té una gran quantitat de vida salvatge

Un estudi sobre animals carronyaires demostra que malgrat l'accident de la central nuclear la vida es continua desenvolupant al voltant de Prípiat
Una llúdriga alimentant-se d'un peix mort a prop de Txernòbil
Una llúdriga alimentant-se d'un peix mort a prop de Txernòbil | Universitat de Geòrgia

Un estudi sobre animals carronyaires, fet amb peixos morts com a esquer, ha demostrat que la vida salvatge a la Zona d'Exclusió de Txernòbil, a Ucraïna, és molt abundant més de trenta anys després de l'accident nuclear que va obligar a desallotjar més de 2.500 quilòmetres quadrats. Un equip de la Universitat de Geòrgia, als Estats Units, va fer un estudi d'un més de durada que, gràcies a una càmera, va aconseguir veure 10 espècies de mamífers i 5 d'ocells.

 

Les fotografies es van fer mentre els animals s'alimentaven de peixos morts que havien estat col·locats a la riba dels rius i canals de la Zona d'Exclusió, mostrant una gran diversitat d'animals com ara àguiles marines, visons americans i llúdrigues. Els resultats de l'estudi, que han estat publicats a la revista científica 'Food Webs', demostren que els nutrients aquàtics poden arribar a terra i servir d'aliment a la vida terrestre i a la semiaquàtica, connectant diverses cadenes tròfiques. En aquesta ocasió, es van col·locar peixos morts a les ribes de les aigües obertes del riu Prípiat i als canals de reg propers, imitant l'activitat natural que té lloc quan les corrents duen peixos morts a les ribes. En una sola setmana, el 98% dels peixos van ser devorats per una gran quantitat d'animals carronyaires. Aquesta recerca mostra que una quantitat gens menyspreable de peixos morts arriben a les ribes i que, per tant, hi ha un grup d'animals terrestres i semiaquàtics que s'enduen aquesta font d'aliments i els seus nutrients terra endins.

 

 

El reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil
El reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil | Wikimedia Commons

 

En comparar l'activitat dels carronyaires al riu i als canals, també es van avaluar paràmetres com ara el tant per cent de cadàvers devorats i la velocitat a què havien estat consumits, les espècies que havien aparegut i la freqüència de les seves aparicions. Al riu, l'activitat era més alta perquè la riba, més petita, feia més visibles els peixos. Als canals, però, la fauna era més rica. Segons afirmen els responsables de l'estudi, molts terrenys de la Zona d'Exclusió que abans de l'accident de 1986 eren camps de conreu es regaven gràcies als canals. Molts d'ells encara tenen aigua, però hi ha crescut una gran quantitat de vegetació que ha format un petit ecosistema que és aprofitat per una varietat d'espècies molt més gran que el riu.