Els glioblastomes són un tipus de tumor que afecta el cervell i la medul·la. A més de ser el tipus de tumor cerebral més habitual, es caracteritzen per ser molt agressius, difícils de tractar i, molt sovint, mortals. En la seva recerca per trobar maneres de combatre’ls, un equip de científics de la Universitat de Yale, als Estats Units, ha trobat un dels aliats més inesperats que es podien imaginar: el virus de l’Ebola o, si més no, una part d’ell.
L’avenç, que ha estat presentat a través d’un article del professor de neurocirurgia Anthony van den Pol a la revista ‘Journal of Virology’, es basa en una debilitat dels tumors i, alhora, en un mecanisme de defensa de l’Ebola contra la resposta immunològica dels humans.
A diferència de les normals, la majoria de les cèl·lules canceroses no tenen la capacitat de reaccionar davant d’un atac extern com, per exemple, el d’un virus. Això ha fet que algunes investigacions contra el càncer s’hagin enfocat en aquest sentit, per mirar si es podien fer servir patògens per combatre’l.
Fer servir virus, però, té un perill evident, el d’infectar pacients amb càncer amb malalties potencialment perilloses, i és per això que els esforços dels científics com van den Pol s’han concentrat en crear virus ‘Frankenstein’, combinant gens de diversos patògens per aconseguir que pugin atacar les cèl·lules canceroses sense ser un perill per a la salut dels pacients.
Va ser durant una recerca en aquest sentit que van den Pol i un dels seus companys, Xue Zhang, van crear un virus que conté un dels només set gens que conformen el virus de l’Ebola: un que li dóna la capacitat d’evitar la resposta immunològica i que és clau en la seva mortalitat. Es tracta d’una glicoproteïna anomenada MLD i que permet al virus amagar-se de les defenses del cos humà. En injectar el virus amb aquesta proteïna als cervells de ratolins amb glioblastomes, els investigadors van comprovar que ajudava a atacar i destruir selectivament les cèl·lules dels glioblastomes.
Mentre l’MLD protegeix les cèl·lules normals de la infecció, les canceroses, que no tenen resposta immunològica, moren ràpidament. Un altre factor important, afirmen els científics, és que el virus amb aquesta glicoproteïna es replica més a poc a poc, fent-lo més segur que altres virus desenvolupats per combatre tumors. En teoria, un patògen com el que acaben de desenvolupar podria, en combinació amb la cirurgia, eliminar completament les cèl·lules dels glioblastomes, impedint que el càncer tornés un cop extirpats els tumors.
