El passat 27 de juny el Telescopi Espacial Hubble de la NASA va donar un nou cop d’ull a Júpiter, el planeta més gran del Sistema Solar. A les imatges obtingudes, la Gran Taca Vermella, la seva característica més coneguda, es veu en tota la seva enormitat, i els núvols que giren ràpidament a la tempestuosa atmosfera de Júpiter es veuen amb una gamma de colors molt més intensos que els vistos fins ara, aportant molta informació sobre els processos que estan tenint lloc al planeta, ja que les bandes de colors, que giren en direccions oposades a diverses latituds, mostren diferències de densitat i alçada entre els núvols d’amoníac glaçat que els formen i també en la seva pressió. Totes aquestes franges de colors estan limitades per corrents de vent que es mantenen constants i que poden arribar a velocitats de fins a més de 640 quilòmetres per hora.
Un dels elements més impressionants de les imatges són els colors dels núvols que es dirigeixen cap a la Gran Taca Vermella, una tempesta que gira en sentit antihorari entre dues franges de núvols que es mouen en sentits oposats. Aquesta enorme estructura, amb forma de pastís de casament, té una capa superior que arriba fins a 5 quilòmetres per sobre de les altres àrees de núvols del planeta. Amb un diàmetre una mica més gran que el de la Terra, la Gran Taca Vermella és un anticicló gegantí però que, d’ençà del segle XIX, s’ha anat encongint sense que, encara, se’n coneguin les causes. La forma semblant a un cuc que hi ha sota la Gran Taca Vermella, d’altra banda, és un cicló, un vòrtex al voltant d’una zona de baixes pressions i amb vents que giren en sentit contrari a la Taca. No és l’únic cicló de Júpiter, però: les dues petites formes blanques i ovalades que es veuen a altres zones del planeta també ho són.
