Vegetació als marges dels arrossars: una nova eina contra les plagues i l'erosió al delta de l'Ebre

L'IRTA investiga l'efectivitat de la mesura en el marc del programa Origins impulsat per la multinacional Kellogg
Investigadors de l'IRTA observant la vegetació d'un dels cordons que separa els arrossars del Delta
Investigadors de l'IRTA observant la vegetació d'un dels cordons que separa els arrossars del Delta | ACN

La introducció de vegetació autòctona als cordons de terra que separen els arrossars pot esdevenir una eina útil en la lluita contra les plagues gràcies a l'atracció d'insectes que beneficien el conreu. La presència de plantes, a més, ajuda a frenar l'erosió d'aquests marges. Investigadors de l'IRTA han iniciat enguany un estudi pioner per determinar el grau d'efectivitat de la mesura als camps i traslladar-la, posteriorment, als mateixos productors. Ho fan dins del programa Origins que impulsa la multinacional agroalimentària Kellogg des de l'any 2013 per millorar la rendibilitat del conreu d'arròs. Actualment, hi participen 68 pagesos que representen un 30% dels arrossars del Delta.

Els cordons, en el paisatge dels arrossars deltaics, són tractats amb productes fitosanitaris per eliminar la vegetació, sovint identificada com a males herbes, que hi proliferen. La seva imatge, doncs, és la d'espais de separació desproveïts absolutament de vegetació. En alguns casos, fins i tot, la seva presència ocasional s'interpreta com una mostra de deixadesa per part del pagès. El projecte que despleguen els tècnics de l'Estació de l'Ebre de l'IRTA, dins del programa Origins, pot acabar definitivament transformant radicalment aquesta percepció. Després d'una primera prova comparativa de marges florals –es van plantar prop de 21.000 lliris grocs als cordons- amb d'altres que havien estat tractats els investigadors han anat enguany més enllà. Han començat a introduir-hi plantes autòctones, que proliferen de forma espontània al delta de l'Ebre en espais no inundats. Un cop s'ha determinat l'adaptació de les espècies estudiades i quines aporten una resposta més eficient per a la biodiversitat, a partir de comparacions, combinacions i mètodes diferents de plantació, els artròpodes esdevenen els grans protagonistes. Així, un aspecte central de la investigació, a partir de l'estudi de la diversitat, abundància i tipologia, esdevé determinar si la presència d'aquests insectes pot perjudicar o, per contra, afavorir el conreu de l'arròs.

Investigador de l'IRTA capturant artròpodes als arrossars del Delta
Investigador de l'IRTA capturant artròpodes als arrossars del Delta | ACN

De moment, els resultats són optimistes i confirmen allò que molts arrossaires, durant els últims anys, estan interioritzant: que moltes d'aquestes espècies contribueixen a neutralitzar els enemics del seu conreu. "Veiem que la majoria dels que trobem són enemics naturals de les plagues de l'arròs. Podrien ajudar-nos a minimitzar-les", constata la investigadora de l'IRTA i responsable del programa Origins al delta de l'Ebre, Maria del Mar Català. A més, la seva presència té l'avantatge afegit que, on proliferen, no apareixen ja les males herbes. No només això, afegeix la investigadora de l'IRTA. La presència de plantes arrelades als marges ajuda també a millorar la resistència dels cordons i frenar la seva erosió, sigui per l'embat de les aigües o per l'acció de coneguts invasors com el cranc roig americà, que hi sol excavar interminables galeries. Un aspecte que els pagesos ja posen en pràctica. "Fent una jornada amb agricultors que formen part del programa, un d'ells va aportar que tenia una planta al marge i la volia potenciar. Amb el temporal Gloria tots els marges sorrencs que la tenien no ho van notar mentre que els despullats els va haver de refer tots", relata Català.

"El tema dels ratpenats i l'herba als marges ajuda molt: no se fins quin punt podem deixar fer tractaments, però podem reduir-los molt i sempre ajuda. Volem que sigui tot més saludable, la sostenibilitat de l'entorn on vivim. No és dl mateix tirar herbicida tot l'estiu que fer un tractament ara i un altre final. Estalvies moltes hores de temps i surt més rendible", apunta David Vila, arrossaire de Deltebre integrat al programa i que gestiona 200 hectàrees de conreu. "Primerament, hem de fer un canvi de cultura. No és una cosa que practiquem aquí, però un cop ens mentalitzem que podem posar plantes als cordons podem saber si funciona o no. Si aporta un bon rendiment per a l'arròs, benvingut sigui", subscriu Adela Tomàs, productora d'Amposta amb una empresa familiar que treballa 500 hectàrees d'arrossars. L'impacte de la vegetació sobre els cordons dels arrossars és un dels projectes que ha impulsat el programa Origins. L'empresa Kellogg efectua una donació de 0,10 euros per cada paquet de cereals que ven per finançar aquest aquests projectes, que a partir del cas ebrenc ha estès arreu del món.

Cartell del programa Origins de Kellogg en un arrossar
Cartell del programa Origins de Kellogg en un arrossar | ACN

Al Delta, per exemple, estudien també com plantar lleguminosos i gramínies durant l'hivern pot millorar la fertilitat i la qualitat del sol gràcies a l'increment de l'estoc de carboni. "Deixar la terra completament despullada no beneficia ningú: interessa tenir les terres ocupades", apunta Català. En aquest cas, les lleguminoses assimilen el nitrogen atmosfèric i augmenten aquesta fertilitat. El gran desenvolupament del seu sistema radicular incrementar la matèria orgànica present al sol. Els investigadors de l'IRTA monitoritzen els camps i els agricultors implementen les proves per determinar els conreus més adients. Enguany, però, el pas del Gloria ha impedit el drenatge d'aquestes zones dificultant la prova. Durant el passat 2019 i aquest 2020, a més, s'han instal·lat hotels d'insectes per afavorir l'ecosistema, la pol·linització i la biodiversitat. El programa també ha iniciat una línia de de recerca per avaluar l'impacte de l'acció de les oronetes en la lluita contra plagues de l'arròs com els quironòmids i barrinador, així com també els mosquits. Segons explica Català, la idea subjacent és poder ajudar els pagesos a millorar l'eficiència de les pràctiques agronòmiques, optimitzar els recursos així com afavorir la sostenibilitat ambiental. Dels 17 pagesos que inicialment van iniciar el programa s'ha passat a 68, que representen un 30% de la superfície de l'arròs conreat al Delta. Segons Kellogg, durant aquests tretze anys la rendibilitat dels seus camps ha crescut un 15% de mitjana.

Han rebut formació per part de l'IRTA i, per la seva banda, han prestat el seus camps perquè actuïn com a "vitrina", de finestra oberta al desenvolupament d'aquestes bones pràctiques. Segons Català, a banda de major formació i capacitat crítica, l'experiència ha permès crear un grup amb el qual comparteixen resultats i resolen els dubtes per fer front als problemes del dia a dia del conreu. "Vam fer molta formació, però molt pràctica. Vam aprendre d'on venien els problemes de l'arròs", apunta Tomàs. En la mesura que apareixen constantment nous reptes i problemes a resoldre, sostenen que aquests suport els ajuda a prendre decisions. "Quan trobes una planta resistent i el tractament no et fa efecte els venedors et volen vendre i tu tirar que tira i gasta que gasta. Si es fan proves i funciona bé és anar a allò que és segur. Sempre estem aprenent. És com tenir assessorament, una escola", tanca Vila, per la seva banda.