El proper divendres, quinze de març, milions d’estudiants a de tot el món estan cridats a la vaga i a prendre els carrers per demanar a polítics i empresaris que multipliquin els seus esforços per combatre el canvi climàtic, reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle el més ràpid possible per garantir un futur en el qual encara no tenen, oficialment, ni veu ni vot però que hauran de patir més que ningú. Aquesta mobilització, potencialment enorme, és una de les conseqüències del creixement del moviment Fridays For Future (‘Divendres Pel Futur’), que va començar l’agost de 2018 a Suècia i s’ha convertit, ràpidament, en un fenomen global.
Fa només vuit mesos, Greta Thunberg, una activista mediambiental sueca de setze anys, va començar a saltar-se les classes de cada divendres per anar al parlament del seu país a protestar contra el món que els adults estan deixant a les generacions més joves. Els rècords d’estacions i anys més càlids es baten pràcticament cada any des de fa molts i els fenòmens meteorològics extrems, com les inundacions, els incendis i les onades de calor, són cada vegada més freqüents. Si tot continua així, el futur dels qui ara són adolescents pot consistir en una catàstrofe rere una altra sense que ells n’hagin tingut cap culpa ni hagin pogut fer res per evitar-ho. És per això que Thunberg va advertir que no abandonaria les seves protestes fins que Suècia complís l’Acord de París, contribuint a limitar l’augment de la temperatura de la Terra a 1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials.
El ressò de les protestes de Thunberg es va fer tan gran que, durant la conferència climàtica COP24 de les Nacions Unides, va ser convidada a fer un discurs on va acusar els líders polítics presents a la cimera de no ser “prou madurs” per dir les coses pel seu nom i, al Fòrum Econòmic Mundial que va tenir lloc poc més tard, va culpar directament les elits mundials de ser responsables de la crisi climàtica on ens veiem immersos. Aquestes aparicions les van fer tan popular arreu del món que estudiants de molts països han començat a emprendre accions semblants per demanar als seus governs que també compleixin l’Acord de París. La vaga d’aquest divendres ja compta amb adhesions de més de 1.200 ciutats de gairebé un centenar de països, on hi ha estudiants que se sumaran a la vaga i criden als seus companys a fer-ho i convertir la convocatòria en una de les protestes mediambientals més grans de la història. Les mobilitzacions dutes a terme fins ara i les adhesions a la vaga es poden consultar al mapa interactiu de la pàgina web de Fridays For Future.
Segons un informe de Nacions Unides de 2018, el temps per evitar els pitjors efectes de l’escalfament global s’està acabant i, si les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origien humà continuen com fins ara, la xifra d’1,5ºC per sobre dels nivells preindustrials s’assolirà el 2030, un fet que podria ser crític per al futur del planeta o, més aviat, per al futur de moltes de les espècies que l’habiten, entre les quals la nostra. Posar-hi remei demana accions contundents i immediates no només en la generació d’energia i en mobilitat sinó que requereix tota una transformació econòmica i industrial i també en infraestructures i ús del sòl. Segons els estudiants participants a les protestes, però, res d’això no s’està fent, o no prou ràpid. Així doncs, aquest divendres podria ser el dia en què el futur s’alci contra el passat per conquerir el present.
