La vacuna contra la Covid-19 pot marcar com i quan –si és que ho farà mai– el món torna a la normalitat. La cursa va començar el gener, desxifrant el genoma del SARS-CoV-2, i des d’aleshores els projectes s’han multiplicat. A hores d’ara, un bon nombre són a la fase final. Si hi afegim els que es troben en estadis anteriors són una cinquantena, i gairebé noranta més són en estadi preclínic. Una o diverses podrien causar una resposta del sistema immunològic que ens protegeixi contra el coronavirus i ens doti d’anticossos que durin prou com per acabar, definitivament, amb aquesta crisi.
Com es prova una vacuna
Un cop desenvolupada una vacuna, comença el procés per conèixer-ne els efectes i la millor manera d’emprar-la, tant per al seu objectiu com per la seguretat dels ciutadans. Primer es fan els assaigs preclínics, proves en animals per veure si el seu sistema immunològic hi reacciona i de quina manera. Si tot va bé, comencen els tests en humans. A la Fase 1 la vacuna és inoculada a un grup petit per comprovar que sigui segura, calibrar-ne la dosi i veure si la resposta és suficient. Si compleix els requisits es passa a Fase 2, amb centenars de vacunats i on es comprova si els efectes són diferents en grups com infants o persones grans. La Fase 3, la darrera abans la vacuna no sigui aprovada, es fa amb milers de persones i es compara la resposta amb la d’un altre grup, que només ha rebut un placebo, un cop s’infecten amb el virus de manera natural. Així se’n comprova l’eficàcia en condicions reals i s’observa si hi haefectes secundaris que no s’havien detectat.
Els efectes de la pandèmia en les societats i les economies del món, però, han fet que el protocol s’alterés força cops, amb assaigs de diverses fases alhora o aprovant l’ús limitat de vacunes sense esperar resultats, en decisions considerades perilloses pels experts però que podrien suposar un gran salt endavant per aturar la Covid. Aquestes darreres, és clar, són les que han rebut més publicitat.
Aprovades amb ús limitat
D’entre aquestes, les més conegudes són les aprovades pel govern rus, com Sputnik V, desenvolupada per l’Institut de Recerca Gamaleya i que va començar els assaigs clínics fa mig any. És una vacuna de vector viral, feta amb virus modificats per dur gens del SARS-CoV-2, i a l’agost va ser autoritzada. L’acceleració del procés i la publicitat que se’n va fer, que va incloure la vacunació de la filla de Vladímir Putin, va rebre una onada de crítiques. El govern rus va fer-se enrere esperant dels resultats de la Fase 3, que es duu a terme amb 40.000 persones. Se sap produeix anticossos i també que té efectes secundaris lleus, i ja se n’ha acordat la distribució a l’Índia, Mèxic, el Brasil o l’Argentina. L’altra vacuna és la del centre Vector, que havia estat el principal centre de desenvolupament d’armes biològiques de la URSS i continua sent una de les instal·lacions de recerca més secretes del món. Aquesta, anomenada EpiVacCorona, conté fragments de proteïnes del coronavirus. Després de les fases 1 i 2, a mitjans d’octubre Putin també va anunciar la seva aprovació mentre començava la Fase 3.
La Xina també ha autoritzat l’ús d’algunes vacunes, i a escala molt més gran que Rússia. L’empresa CanSino i l’exèrcit xinès n’han presentat una de vector viral que fins ara ha tingut resultats prometedors i que ja ha estat emprada en soldats amb un permís d’emergència mentre les proves de la Fase 3 continuen a diversos països.
L’empresa estatal Sinopharm també ha rebut l’autorització per a dues vacunes: la primera, de l’Institut de Productes Biològics de Wuhan, és de virus desactivat, el tipus més conegut i senzill: injectar el virus mort o molt debilitat. Les Fases 1 i 2 van mostrar efectes secundaris com ara febre però, com que produeix anticossos, la Fase 3 va començar al juliol. El mateix estiu el govern xinès va aprovar-ne l’ús en centenars de milers de persones i, a mitjans de setembre, els Emirats Àrabs Units també van autoritzar-la per als treballadors sanitaris per mirar d’evitar el col·lapse dels hospitals. Sinopharm també és responsable de les proves d’una altra vacuna de virus desactivat, desenvolupada per l’Institut de Productes Biològics de Pequín i que, en plena Fase 3, també va ser autoritzada als Emirats Àrabs. Sinovac Biotech, per la seva banda, també prova una vacuna de virus desactivat. La fase combinada 1/2 no va mostrar efectes secundaris en cap dels 1.000 participants i la Fase 3 va començar a l’estiu. Com en els casos anteriors, a l’estiu el govern xinès en va autoritzar l’ús limitat i ha estat emprada en persones amb professions de risc com ara treballadors sanitaris, inspectors duaners i altres funcionaris.
Vacunes en Fase 3
Una de les vacunes que va cridar l’atenció dels mitjans més aviat va ser la de la companyia nord-americana Moderna, que té el suport del govern dels Estats Units. És una vacuna genètica -conté part de l’ARN del virus- i va entrar a la Fase 3 a finals de juliol i amb 30.000 participants. Si els resultats són els esperats, podrien demanar una autorització d’emergència abans de final d’any.
Un altre projecte força conegut és el de Johnson&Johnson i el Centre Mèdic Beth Israel Deaconess de Boston (Estats Units). Aquesta vacuna de vector viral ha estat creada amb el mateix mètode que va desenvolupar-ne una contra l’Ebola i ha rebut més de 400 milions de dòlars del govern dels EUA. Va entrar en Fase 3 al juliol, amb gairebé 60.000 subjectes de proves, i tant el govern nord-americà com la Unió Europea han acordat la distribució de centenars de milions de dosis si és aprovada. Tot i que els tests es van aturar uns dies per la reacció adversa d’un participant, van continuar i es preveu que els resultats es presentin a finals d’any.
També ha rebut molta atenció la vacuna de la Universitat d’Oxford (Anglaterra) i la companyia AstraZeneca. Els resultats preliminars d’aquesta vacuna de vector viral van aconseguir-li un contracte de 300 milions de dosis del govern nord-americà i, un cop en Fase 3, la UE també va acordar la compra de 200 milions de dosis. Els tests es van aturar a principis de setembre després que un pacient patís efectes secundaris greus però, a finals d’octubre, les autoritats van donar-los permís per continuar.
La nord-americana Novavax, produeix de vacunes basades en proteïnes, va presentar els primers assaigs d’una vacuna contra la Covid-19 el maig i va rebre finançament del govern del seu país. Després d’uns assaigs preclínics molt exitosos va començar alhora les fases 2 i la 3, amb més de 15.000 voluntaris. S’espera que els resultats arribin a principis de 2021, juntament amb els d’una Fase 3 ampliada que començarà a finals d’aquest mes. Si tenen èxit, el govern nord-americà podria comprar cent milions de dosis i, amb l’acord a què han arribat amb una companyia índia, en podrien produir 2.000 milions anuals.
L’Índia, justament també acull projectes de vacuna contra la Covid-19. La companyia Bharat Biotech, el Consell Indi de Recerca Mèdica i l’Institut Nacional de Virologia, n’han desenvolupat una de virus desactivat que ha estat efectiva en micos i hàmsters. Després de mesos d’assaigs, la Fase 3 va començar a finals d’octubre.
I si la vacuna ja existís?
Una darrera línia de recerca contra el SARS-CoV-2 és estudiar vacunes aprovades per a altres malalties però que també podrien immunitzar contra la Covid-19. El cas més conegut és la vacuna Calmette-Guerrin, desenvolupada a principis del segle XX contra la tuberculosiperò que podria ser efectiva contra el coronavirus. L’Institut de Recerca Infantil Murdoch, a Austràlia, hi fa proves en Fase 3. No és l’única, però: una dotzena de projectes més esperen poder reaprofitar una vacuna antiga per combatre la nova pandèmia. Entre elles, a casa nostra en destaca la vacuna RUTI, desenvolupada per l’Institut d’Investigació Germans Trias i Pujol i que, com la Calmette-Guerrin, també estava pensada per impedir els contagis per tuberculosi.
