Coincidint amb el 150è aniversari del naixement del sistema periòdic de Mendeléiev i amb el 50è aniversari dels estudis de Química al Campus de la Diagonal, la Facultat de Química organitza un acte en el qual es presentaran les diverses accions que promou el centre per commemorar aquestes efemèrides. L’acte tindrà lloc eldimarts 14 de maig a les 12 h a l’aula 105 de la Facultat de Química de la UB (c. Martí i Franquès, 1). Una d’aquestes accions és la museïtzació d’una part de la cinquantena de taules periòdiques que es guarden a la Facultat i que s’han documentat al llibre ‘150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona’ (Edicions UB, 2019). Una altra de les iniciatives ha estat incorporar a les aules de la Facultat fins a 25 taules periòdiques amb tipografies diferents, amb la finalitat de tenir a la vista durant les classes tots els elements.
L’1 de novembre del 1969 es va inaugurar l’edifici que acollia la Secció de Química de la Facultat de Ciències de la UB, ubicat al carrer de Martí i Franquès, número 1, obra dels arquitectes M. i J. Romero Aguirre. Aquest edifici va permetre una expansió considerable dels departaments, però no va ser fins al 1974 que va néixer la Facultat de Química com a tal.
El 1845 es va crear la primera càtedra de Química a la Universitat de Barcelona dins de la branca de Ciències de la Facultat de Filosofia. El primer professor que la va ocupar -Joan Agell i Torrents (Sanaüja, 1809 – Barcelona, 1868)- va ser també el primer rector químic de la UB, entre el 1864 i el 1866. Posteriorment, va ocupar la càtedra Francesc Domènech i Maranges (Barcelona, 1820–1904), el primer científic que va fer demostracions per il·luminar amb electricitat la Barcelona del 1852. L’any després de l’arribada de José Ramón Fernández de Luanco Riego a Barcelona com a catedràtic de Química, el 1868, Mendeléiev publicava la primera versió de la taula periòdica dels elements químics. Luanco no va arribar a explicar-la a les seves classes ni als seus llibres de text, a diferència d’Eugenio Mascareñas Hernández (1853–1934), catedràtic de Química Inorgànica, que sí que la va incloure en el seu llibre del 1884.
La UB posseeix una cinquantena de taules periòdiques, a més de diversos murals que hi estan relacionats. Ara, amb ocasió d’aquesta doble efemèride, s’ha posat en marxa la museïtzació de la col·lecció de taules periòdiques de què es disposa, amb l’objectiu que es consolidi com una part del patrimoni de la Universitat. Així, es proposa un itinerari de set etapes per veure algunes de les taules periòdiques més destacades de la Facultat de Química, que es troben a les plantes 0, 1 i 2 de l’edifici. En aquest itinerari es poden trobar murals ceràmics amb símbols protoquímics, l’obra Homenatge als elements, de l’artista Eugènia Balcells, o reproduccions de taules periòdiques molt rellevants, algunes de les quals estan allunyades de la proposta de Mendeléiev. Una de les més destacades és la que es conserva a l’Edifici Històric de la UB, a l’aula Joan Maragall de la Facultat de Filologia, que va ser pintada per iniciativa d’Antonio García Banús el 1934 seguint el model dissenyat per Andreas von Antropoff.
El llibre ‘150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona’, a cura dels catedràtics Claudi Mans i Santiago Álvarez, mostra l’evolució de la taula periòdica a Catalunya des de les primeres representacions del segle XIX fins a l’actualitat. En aquest recorregut, centrat en la col·lecció de la UB, el lector trobarà taules periòdiques de molt diverses menes en què el rigor de les ciències experimentals es combina amb la sensibilitat artística: taules pintades a l’oli, magnètiques, murals, de butxaca, de ceràmica, concebudes com a jocs de construcció, etc. En total, són 114 taules periòdiques, gairebé tantes com els 118 elements químics avui identificats.
La Facultat de Química també ha instal·lat 25 noves taules periòdiques murals a les aules. Cadascuna està dissenyada amb una tipografia diferent, de manera que, a més de complir amb la funció de tenir a la vista durant les classes tots els elements i el seu ordre, el conjunt forma una mostra molt variada de tipografies clàssiques, interessants o històriques. Entre les més destacades cal esmentar la de l’aula 105, amb una tipografia dissenyada per Ricard Giralt Miracle; la de l’aula 305, amb una tipografia de Laura Messeguer; la de l’aula 307, amb tipografia de Salvador Saura, i la de l’aula 104, dissenyada per Joan Trochut i actualitzada per Àlex Trochut i Andreu Balius. El disseny gràfic i la selecció tipogràfica han estat a càrrec d’Edicions de l’Eixample.
