Troben la segona petjada de neandertal del món a la badia dels Catalans de Gibraltar

Els treballs van començar fa deu anys, quan es van trobar les primeres empremtes de vertebrats en un terreny arenós. Des d'aleshores, el moviment natural de la sorra n'ha permès localitzar moltes més
Empremtes neandertal Gibraltar
L'emprenta trobada a Gibraltar i l'indret on han estat localitzades | Universitat de Sevilla

A sobre de la badia dels Catalans, a Gibraltar (Regne Unit), hi ha unes dunes que es remunten a la darrera glaciació, quan el nivell del mar era més d'un metre més baix que actualment i la sorra ocupava una gran extensió de terra que arribava a la base de la Roca. Fa deu anys, gràcies a un mètode anomenat Luminiscència Simulada Òpticament (OSL per les seves sigles en anglès), es aquestes dunes van començar a ser estudiades, moment en què es van localitzar algunes petjades de vertebrats. Ara, tal com informa la revista 'Quaternary Science Review', un equip de científics del Museu Nacional de Gibraltar i la Universitat de Sevilla (Espanya) entre d'altres, han trobat la segona empremta d'home de Neandertal que es coneix a tot el món.

 

 

Esquelet i reproducció home de Neandertal al Museu Nacional de Ciència i Natura de Tòquio (Japó) | Photaro (CC)

 

Les emprentes trobades a les dunes corresponen a espècies que se sap que habitaven la zona, com ara cèrvols comuns, cabres alpines, urs (els avantpassats dels bovins domèstics), lleopards i elefants antics. A més, també s'ha trobat l'empremta d'un jove humà, un neandertal que media entre 106 i 126 centímetres i que, es calcula, va viure fa uns 29.000 anys, una dada que correspon amb les restes trobades a la cova Gorham, a Gibraltar mateix, i que es creu que són d'alguns dels darrers membres supervivents d'aquesta espècie, que era a punt d'extingir-se. L'únic altre lloc del món on s'han trobat emprentes de neandertals és al cova Vartop, a Romania. Així doncs, el penyal de Gibraltar es confirma com un dels indrets més importants per a l'estudi d'aquest cosí dels humans contemporanis, tant per les restes trobades com, també, pel fet que corresponen a un dels últims refugis dels neandertals.