Troben proves de la conquesta de Jerusalem per part dels babilonis, recollida a la Bíblia

Diverses restes arqueològiques descobertes al mont Sió apunten directament a principis del segle VI abans de Crist quan, segons l'Antic Testament, la ciutat va ser arrasada per Nabucodonosor II
Deportació dels hebreus del regne de Judà a Babilònia després de la destrucció del Temple de Salomó
Deportació dels hebreus del regne de Judà a Babilònia després de la destrucció del Temple de Salomó | James Tissot, 1896-1902. Domini Públic.

Un equip d'arqueòlegs que duen a terme excavacions al mont Sió de Jerusalem han anunciat la descoberta de proves que, tal com explica el Segon Llibre dels Reis de l'Antic Testament, la ciutat va ser conquerida pels babilonis encapçalats pel rei Nabucodonosor II, que va arrasar-la, va destruir el Temple de Salomó i va deportar els seus habitants a Babilònia. Segons explica l'arqueòleg britànic Shimon Gibson al portal EurekaNews, el seu equip de la Universitat de Carolina del Nord - Charlotte ha descobert restes molt significatives dels esdeveniments narrats a la Bíblia, com dipòsits de cendra, puntes de fletxa i recipients i llànties trencades. A més, també s'ha trobat una joia, una mena d'arracada amb la part superior en forma de campana.

 

Tot plegat, segons Gibson, són proves força importants de la conquesta babilònica de la capital de l'aleshores regne de Judà entre els anys 587 i 586 abans de Crist. Tot i que reconeix que les restes trobades no són totalment concloents, opina que la barreja d'objectes n'és una prova indirecta: per als arqueòlegs, afirma, "una capa de cendres pot dir moltes coses", com per exemple "dipòsits trets de forns o crema localitzada de deixalles". No obstant, l'arqueòleg explica que en aquest cas "la combinació d'una capa cendrosa plena d'objectes, barrejada amb puntes de fletxa i un ornament tan especial indica algun tipus de devastació i destrucció". "Ningú no abandona joies d'or i ningú té puntes de fletxa a casa", rebla. En el cas de les puntes de fletxa, a més, són del tipus escita, "força comunes" en escenaris de batalles dels segles VII i VI abans de Crist i que se sap que l'exèrcit babiloni emprava.

 

Així doncs, la coincidència de totes aquestes restes, juntament amb l'estat dels recipients i les llànties trencats, responen a la manera com s'acostumen a trobar els objectes en indrets on hi havia hagut algun tipus d'atac o batalla. Així doncs, aquest descobriment podria aportar més informació sobre la veracitat dels coneguts com a "llibres històrics" de l'Antic Testament i a posar en context el seu contingut en base a les troballes.