Troben el peix més antic que es coneix que s'alimentava de carn

L'exemplar, de 150 milions d'anys i trobat en un dipòsit fòssil a Alemanya, ha sorprès els investigadors pel seu comportament, que es considerava un pas molt més tardà de l'evolució dels peixos ossis
El fòssil, semblant a una piranya i del període Juràssic, és d'un peix que probablement s'alimentava de les aletes d'altres peixos
El fòssil, semblant a una piranya i del període Juràssic, és d'un peix que probablement s'alimentava de les aletes d'altres peixos | M. Ebert i T. Nohl

Un equip d'investigadors ha informat del descobriment d'una nova espècie de peix que va viure fa 150 milions d'anys, convivint amb els dinosaures. Aquest peix ossi tenia dents molt semblants a les de les piranyes i, sembla, les feia servir de la mateixa manera, mossegant trossos d'altres peixos per alimentar-se. Tal i com expliquen a l'article que han publicat a la revista 'Current Biology', la seva suposició se sustenta en la descoberta d'algunes de les seves probables víctimes, peixos que tenen ferides amb forma de mossegada. La troballa s'ha fet als mateixos dipòsits de pedra calcària del sud d'Alemanya on es va trobar l'Archaeopteryx, l'ocell més antic que es coneix.

 

Al mateix dipòsit fòssil també s'han trobat altres peixos a qui faltaven parts de les seves aletes. Aquest comportament de l'espècie acabada de descobrir resulta increïble per la seva semblança amb el de les piranyes, que no s'alimenten de la carn d'altres peixos sinó de les seves aletes, en una estratègia molt intel·ligent ja que, com que les aletes tornen a créixer, els proveeix d'una font inesgotable d'aliment. L'estudi de les mandíbules de l'especimen, molt ben conservades, ha permès descriure dents llargues i punxegudes combinades amb dents triangulars serrades. La composició i disposició de les seves dents i mandíbula estaven preparades per tallar aletes. Un fet especialment sorprenent és que, pel que sembla, el peix pertanyi a un grup, el dels pycnodontis, que destaquen per unes dents preparades per aixafar, no per tallar. Fins ara, es pensava que al Juràssic els peixos ossis s'alimentaven d'invertebrats o s'empassaven sencera la seva presa i que els comportaments d'aquest tipus s'havien desenvolupat més tard.

 

Aquest nou descobriment, doncs, suposa el registre més antic d'un peix ossi que s'alimentava de parts d'altres peixos i que, a més, ho feia al mar, a diferència de les piranyes, que són d'aigua dolça. Els investigadors consideren que l'espècie descoberta representa un gran exemple de l'oportunisme i la versatilitat de l'evolució i afegeixen que, tenint en compte que ha estat trobada a un dels dipòsits de fòssils més coneguts i estudiats, podria ser que trobessin encara més sorpreses.