La inflamació crònica és una condició causada per l’envelliment, l’estrès i les toxines ambientals -sols o combinats- que mantenen el sistema immunològic en alerta constant i que pot contribuir a un gran número de malalties greus com la diabetis, alguns càncers, l’Alzheimer o el Parkinson.
Ara, però, en un descobriment que pot tenir una importància cabdal en la medicina del futur, un equip de científics de la Universitat de Califòrnia – Berkeley, als Estats Units, han identificat l'”interruptor” molecular que controla la resposta immunològica que provoca la inflamació crònica. Tal com expliquen en un article a la revista ‘Cell Metbolism’, trobae aquest interruptor pot ajudar a aturar o fins i tot revertir algunes d’aquestes malalties relacionades amb l’envelliment.
La doctora Danica Chen, professora a Berkeley i autora principal de l’estudi, explica a la web de la mateixa universitat com el seu laboratori està “molt interessat en entendre la reversibilitat de l’envelliment”. Si “les cèl·lules mare envellides es poden rejovenir”, es pregunta, “fins a on es pot revertir l’envelliment?”. És per això, explica, que treballen amb problemes físics, com la inflamació i la resistència a l’insulina, que tenen a veure amb la degeneració i les malalties causades per l’envelliment.
En aquest estudi concret, Chen i el seu equip han demostrat com un sèrie de proteïnes relacionades amb la detecció d’amenaces per al cos i l’inici de la resposta inflamatòria -inflasomes- poden ser apagades treient-ne una part de la matèria, en un procés anomenat desacetilació. “L’acetilació pot servir com a interruptor”, explica Chen. “Quan està acetilat, l’inflasoma està activat. Quan està desacetilat, l’inflasoma està apagat”.
La sobreactivació de l’inflasoma NLRP3 ha estat relacionat amb diverses malalties cròniques com ara l’esclerosi múltiple, el càncer, la diabetis i la demència, és per això que el desenvolupament de medicaments que tinguin com a objectiu la desacetilació, és a dir, la desactivació d’aquests inflasomes, podrien ajudar a prevenir o curar moltes malalties relacionades amb l’envelliment. “Crec que aquest descobriment té implicacions molt importants a l’hora de tractar malalties cròniques greus en humans”, conclou Chen, que recorda com “l’any passat, molts assaigs prometedors sobre l’Alzheimer van fracassar”.
Una de les possibilitats, creu, és que això fos perquè “el tractament comença massa tard”, quan la malaltia “ja ha passat el punt de no-retorn”. És per això, opina, que “és més urgent que mai entendre la reversibilitat de les malalties relacionades amb l’edat i fer servir aquest coneixement per desenvolupar medicaments” per combatre-les.
